Els manifestants no fan cas la prohibició de la Junta Electoral a Madrid i altres ciutats.

Fent un passeig per la premsa, he trobat aquest article que m'ha fet pensar, que us sembla a vosaltres?

*Madrid / Oviedo, Agencias / F. G.

En medio de un gran despliegue policial, miles de jóvenes del Movimiento 15 de Mayo se concentraron ayer tarde en la Puerta del Sol al grito de «¡No pasarán!» en respuesta a la decisión de la Junta Electoral de Madrid de prohibir la manifestación de apoyo a la acampada para reclamar cambios políticos y sociales, porque la petición «del voto responsable» de los convocantes «puede afectar a la campaña electoral y a la libertad de los ciudadanos al ejercicio del voto».

La junta se refiere con esta expresión al hecho de que los manifestantes pidan que no se vote al PP, al PSOE y a CiU o que se cambie la ley Electoral y además critiquen abiertamente a varios líderes políticos que concurren a los comicios del próximo domingo. Los magistrados Jesús Ángel Guijarro López, Ángel Sánchez Franco y José Manuel Arias Rodríguez, junto a los juristas Manuel Herrera Espiñeira y Elena de Arce sostienen que no concurren «causas extraordinarias y graves que justifiquen la urgencia de la convocatoria» para la que no se han respetado los plazos legales.

La orden de intervención policial depende de la Delegación del Gobierno, a la espera de lo que hoy decida la Junta Electoral Central, que tiene sobre la mesa una consulta de la Generalitat para saber si debe desalojar este sábado a los concentrados en Barcelona. La JEC fijará el criterio para todas las provincias, después de que en Baleares y Valencia no se prohibiera la protesta y en Granada, Almería y Sevilla sí.

La prohibición de la junta madrileña fue duramente criticada por IU y los nacionalistas, que acusaron al PP y al PSOE de estar detrás. El partido del Gobierno se apresuró a desmarcarse de la decisión y a trasladar el acto de fin de campaña, que mañana protagonizará Zapatero, desde la vecina plaza Mayor madrileña al recinto del Ifema.

Dirigentes populares creen que hay nervios entre los socialistas y admiten que este movimiento debe abrir una reflexión sobre cambios en el sistema, aunque apelan a la prudencia porque desconocen el alcance del mismo. El miedo a que las protestas de los «indignados» lleve a los votantes a quedarse en casa atenaza a los partidos. El PSOE dice que «respeta y entiende el movimiento pacífico», José Blanco pide a los electores de Democracia Real Ya que castiguen en las urnas a quienes «compartieron mesa y mantel con los apóstoles de la codicia y la especulación» y José Bono los llama «buena gente». En cambio, el secretario de Estado José Manuel Campa replica a los contestatarios, a los que Valeriano Gómez se ve cercano, que los dolorosos ajustes mejorarán la situación para diez o veinte años mientras.

Desde el PP, Mariano Rajoy entiende «perfectamente» las protestas cuando hay un 45% de jóvenes que no pueden trabajar y reconoce que los partidos no aciertan siempre. Soraya Sáenz de Santamaría muestra su respeto y compresión y pide que tengan en cuenta que su partido supo crear empleo. Esperanza Aguirre justifica la indignación y cree que la izquierda intenta manipular el movimiento en contra de los populares. En nombre de IU, Cayo Lara dice que la protesta va a ayudar a «cambiar la historia».

Los concentrados en la Puerta del Sol anunciaron una manifestación para la jornada de reflexión y han asegurado que la acampada seguirá el día de las elecciones y que si los echan, volverán. «¡No nos vamos!», «¡No nos representan!», «¡El pueblo, unido, jamás será vencido!», «¡PSOE, PP, la misma mierda es!», «¡Lo llaman democracia y no lo es!» y «¡Esta crisis no la pagamos!» fueron las consignas más coreadas ayer.

Un portavoz llamó a llevar «la revolución» a «todas las plazas de España» mientras los miles de asistentes aclamaron una pancarta con el lema «No somos antisistema». La tensión estuvo a punto de desbordarse cuando un grupo se unió a la protesta con banderas españolas. Tras un sonoro abucheo, la gente gritó «¡No queremos banderas!», a la vez que se coreaban frases contra la Monarquía y a favor de la República.

*EXTRET DE Ine.es

El pitjor que li podria passar la món.

Bé, una de les pitjors coses que li podria passar al planeta terra, sense comptar, és clar, la pobresa, el maltractament, en especial als menors i altres moltes coses importants, és, des de la part ecologista, el trobar una energia neta , barata i abundant.
En aquests moments que es parla tant de la crisi del petroli i de les energies renobables, si aparegués una que fos neta, barata i abundant, seria un inconvenient per a la terra. Crec que no estem preparats per consumir de forma més raonable.
Com diria un amic meu, de les tres "R" de l'ecologisme, que són, Reduir, Reutilitzar i Reciclar, ens fixem més en l'última i menys en la primera.
No és qüestió de consumir sense contaminar, que també ho és, si no, consumir just el necessari, sense excedir en el consum encara que l'energia sigui neta.

VIDA INTEL.LIGENT.

SEGONS UNA NOTÍCIA DE LA PREMSA, EL PROJECTE SETI S'HA QUEDAT SENSE ELS DINERS SUFICIENT PER CONTINUAR, I QUEDARÀ REDUÏDA LA RECERCA DE SENYALS DE VIDA EXTRATERRESTRE PER PART D'AQUESTA ENTITAT. QUI EM CONEIX SABRÀ QUE, AQUESTS TEMES M'INTERESSEN MOLT I TROBO QUE ÉS UNA LLASTIMA QUE PASSI AIXÒ. ENCARA AIXÍ, CREC QUE EL QUE CALDRIA FER ÉS ESFORÇAR-SE MÉS PER TROBAR VIDA INTEL.LIGENT, AQUÍ, A LA TERRA.

"V"

Pel poble es comença a veure propaganda sobre la consulta que el proper dia 25 d'abril es farà a Valls per l'independència de Catalunya. La veritat és que a mi, és un tema que m'interessa ben poc, però el que m'ha sorprès és un dels logotips que he vist. Per un moment vaig pensar que es tractava de la quarta temporada de la mítica sèrie de televisió "V". Seria estrany, o no, veure Diana o Mike Donovan demanant l'emancipació de Catalunya enfront d'Espanya.

Duptes sobre "LA GRAN MENTIRA"

Aquests dies m'han passat un correu electrònic que parla sobre el reciclatge de les bosses de plàstic. Un no sap si l'escrit al mencionat correu és veritat o no, més propaganda? Us obsequio amb el correu i espero, si és possible, que algú m'il·lumini a aquest tema tan plastificat.

"LA GRAN MENTIRA

(NO ES NINGUNA BROMA NI TAMPOCO ES UN CHISTE).

Hace unos meses que ha empezado una campaña en contra de las bolsas de plástico de los supermercados, que es el engaño mas importante de las últimas décadas

En nombre de la ecología se dice:

* Que las bolsas no son reciclables. MENTIRA, son reciclables al 100%.

* Que las bolsas tardan 400 años en descomponerse. MENTIRA, una bolsa expuesta al la intemperie se descompone en unos meses. Además, con los nuevos aditivos, se puede programar su descomposición entre 6 semanas a 6 meses. También pueden descomponerse en contacto con el agua si así lo deseamos.

* Que lo mejor que podemos hacer es sustituirlas por otras de rafia o tejido sin tejer MENTIRA.

LO QUE NO SE DICE:

* Si las grandes superficies dejan de dar estas bolsas se ahorran millones de euros. Por si fuera poco, nos venden unas bolsas, alternativas (muy difícil de reciclar) con lo cual generan más beneficio.

* El plástico es un subproducto del petróleo, que si no se usa se convierte en un residuo de la refinería.

* Al suprimir estas bolsas en España dejaremos a unas 20,000 personas más en el paro.

* Las bolsas alternativas están fabricadas en Extremo Oriente

¿SABES QUE? :

* Junto con el papel, el plástico es la materia mas fácil de reciclar y más reciclada y que en su proceso se genera menos CO2.

* Desde que empezaron a existir los supermercados se dejó de reutilizar los envases de vidrio. Y no es por culpa de los envasadores, ya que ellos siguen reutilizando los de bares y restaurantes.

* Para reciclar el plástico es necesaria una temperatura de unos 200º y para reciclar el vidrio debe ser de 1300º. Y que el estado subvenciona el reciclado del vidrio y el del plástico no.

LO QUE DEBEMOS HACER

* Exigir a las autoridades que reciclen los residuos de plástico que depositamos en los contenedores amarillos.

* Exigir a las grandes superficies que gestionen todos los envases de sus productos sean de plástico, de cartón, de vidrio, etc.

* Exigir a las autoridades que junto con las grandes superficies se hagan cargo de los costos de supresión de las bolsas. Si no, al final nos seguirá tocando pagar todas estas medidas.

YA ES HORA QUE SE SEPA LA VERDAD"

Manifestacions.

En els últims temps, però no de forma exclusiva, evidentment, s'han efectuat moltes manifestacions. EL NO A LA GUERRA, va ser una de les més multitudinàries. Estrany que no es veiessin moltes de SI A LA PAU. Des de la crisi fins ara, la manifestació s'ha, per dir-ho d'algun manera, especialitzat; manifestacions de diferents sectors de la societat, en contra de l'avortament, capitalisme, contra el plan Bolonia, i fins i tot els autònoms i empresaris s'han apuntat a aquesta... moda o necessitat.

Jo em pensava que jo no era un manifestant consumat, però per el que sembla sí que ho sóc, una altra badada per la meva part. L'altre dia em vaig veure immergit i sorprès enmig d'una d'aquestes manifestacions, a la qual vaig acudir voluntàriament però de forma inconscient. Em trobava allà, enmig de la multitud, res desorientat i amb les idees clares, gastar! Enmig de la crisi, la desocupació, la inseguretat, s'alçava una manifestació que ens unia a tots, si més no, a tots els que estàvem allà, la manifestació del consum que no contra el consum. El Parc Central de Tarragona estava ple a vessar, amb gent, entre els que m'incloc jo, d'aquí cap enllà, somrient i gastant, manifestant-se de forma pacífica i consumista.
Com diu en ocasions un amic meu, la manifestació ha d'ésser diària i personal, quan compres o gastes, quan portes els nens al col·legi, al treball o els estudis, en teu dia a dia, amb els que t'envolten, o no! Podem continuar manifestant-nos en contra o a favor del que sigui i fer-nos la foto i no atendre el nostre fill, amics, parents, coneguts o desconegut, osigui, continuar com fins ara.

P.D. Això hauria d'haver estat un conte, però no em vaig veure amb la lucidesa suficient per escriure'l.

Yes they can.

Si em preguntéssiu quina es la meva tendència política, us diria que sóc apolític. Antigament si que tenia alguna tendència, que a més a més va anar variant amb el temps, però ara no, podríem dir que la política o els polítics i jo no som a la mateixa ona. Així i tot, un sempre té una simpatia o interès envers alguna tendència en particular. A les eleccions americanes, un, en general, simpatitza més amb els demòcrates, però aquesta vegada ha passat "algu" una mica diferent. No negaré el gran carisma del que serà president, Barack Obama, ni la seva preparació per dirigir aquest enorme país, però no sé perquè, a mi John McCain m'agradà també, una miqueta, des del principi. De fet tinc entès que no és un republicà convencional. Fa molt de temps que no em fixo en el color de la pell o el sexe d'una persona, som tots iguals dintre de la diversitat, i en el cas americà, igual; no he mirat un negre contra un blanc o viceversa, si no, dues persones amb l'objectiu d'arribar a la Casa Blanca. La democràcia, tal com s'entén avui, tampoc és a la meva ona, però no seré jo qui negui la gran festa que han generat aquestes eleccions democràtiques i la mobilització ciutadana. Des d'aquí m'ha semblat observar, que els mitjans de comunicació espanyols es van posar de part d'Obama des del principi, però com vaig pensar en el seu moment, perquè hem tingut un Bush o un Aznar, tenim ara un Obama o un ZP. També es parla d'esperança, però m'imagino que, no importa el color de la pell del llop, un llop és un llop, referint-me a tota la maquinària americana, sobretot en assumptes exteriors. Intento de dir, per si no se m'entén, que aquest gran espectacle mediàtic ens impedeix de veure una mica més enllà. En aquests temps que corren, no escatimem a enviar enviats especials, per poder cobrir la notícia des de tots els punts de vista possibles, fins i tot, que de fet siguin tots el mateix. I en aquests temps que corren, les donacions dels ciutadans americans, a les campanyes dels candidats, han estat molt elevades. Sigui com vulgui, en la batalla pel poder, guanyi qui guanyi, sigui blanc o negre, ells guanyen i jo perdo. Alcem les nostres copes i brindem amb cava, visca la democràcia, les guerres preventives i els decrets llei. Si, ells poden.

Crisi.

La meva intenció no era parlar de la crisi en el bloc, però a causa d'un encreuament de cables i de la manera com són tractades les notícies, em decideixo a donar el meu punt particular. Si hi ha o no hi ha crisi econòmica no ho sé. L'economia té cicles, fa alts i baixos, uns poden ser més pronunciats, però no deixa de ser un reflex de la nostra avarícia i confiança. Un exemple clar és aquest; els bancs deixen diners a qualsevol que ho demana per tenir més clients i en definitiva més diners, i el que ho sol·licita, en massa ocasions, demana més del que pot pagar.

Però de fet no vull parlar d'aquesta crisi, que no sé si l'és, si no de la crisi que està patint la humanitat des de fa massa temps, i no em refereixo a una quantitat de centenars si no de milers d'anys. Aquests dies s'ha desarticulat, o una cosa semblant, una xarxa de gent que traficava amb pornografia infantil, i quan dic infantil em refereixo fins i tot a bebes. Què és això? Això sí és una veritable crisi i fa una eternitat que dura i aquest és només l'últim exemple del que ens fem els uns als altres. Per què no atenem a ells amb la mateixa força, intensitat, recursos, que com la crisi econòmica? Al cap i a la fi, una crisi econòmica en el primer món pot ser sortejada amb més o menys fortuna, però pots sobreviure a ella si tens una mica de previsió. La resposta pot estar en la nostra innata forma de ser, però aquest no és un bon consol. Mentre estic escrivint aquestes línies, m'estic prenent una coca-cola i unes patates fregides, bossa gran.

Mirar el cel.

Un intentant de descobrir l'essència del mal, reflexionant sobre això i allò, i sobtadament un escrit senzill i humil t'ho desmunta tot. El meu amic Oscar, en el seu bloc http://oscarmorata.blogspot.com/ fa un petit comentari sobre l'eclipsi de sol del qual va ser testimoni. Em va impactar, que voleu que us digui. Jo debatent-me entre el Ying i el Yang i el meu company ho dissol en un moment en unes senzilles línies. Revisar les meves idees tindré. Uf!, de vegades crec que parlo com el mestre Yoda. Massa teories al cap i voler buscar solució a tot, quan de fet, pot ser suficient... mirar el cel.

Spiderman i els jocs olimpics.

Veient com triomfen avui dia els superherois i en particular Spidermam, recordo quan jo, sent petit (i no tan petit), em sentia sol al llegir els comics de Spiderman i havia de llegir-los de forma diferent a avui (solament gràcies als amics de Barcelona, aquesta solitud quedava trencada i es convertia en alegria). Primer, abans era més difícil trobar comics del meu heroi favorit i no estava bén vist, almenys, de forma general, que un adolescent llegís aquestes coses, o almenys aquesta era la meva percepció. També, econòmicament, resultava complicat poder seguir més d'una col·lecció, sobretot al principi. Possiblement siguin coses meves i avui sigui igual de difícil que abans aconseguir un comic de superherois i llegir-se'l amb tranquil·litat, però el que és cert és que l'interès per ells a minvat molt. Segueixo de tant en tant alguna col·lecció, sobretodo de Spiderman, però ja no és igual. El mateix em passa amb els jocs olímpics. Abans els seguia amb molt d'interès i gairebé de forma apassionada, ara, gens. M'he perdut, pel poc interès la inauguració, el que dic, poc interès. Tal com ho veig, sóc jo el qual canvia, no Spiderman o els JJOO, i això dóna que pensar; no és que canviïn els temps, canvies tu. Els temps són com són, ni millors ni pitjors, però clar, cadascun de nosaltres ho veu com ho veu.

Firagost i aigua a Mart.

Aquests dies a Valls és la Firagost, el que significa, consum i massificació (jo he anat i he comprat un formatge). Aquest tipus de coses em resulten incomodes, però en ocasions caic en elles i consumeixo, i també és cert que no m'agraden les massificacions. Però en dies així, no penso en mi, si no en els veïns que han de viure tota la massificació de la gent i el soroll. No sé fins a quin punt és necessari tanta fira per a la promoció i el consum, no sé. I mentrestant la sonda Phoenix, sembla ser que troba aigua a Mart. Espero que en el futur, no convertim Mart en un Firagost. Ja sé que és molt demanar.

Condicionament.

Després de descansar uns quants dies del blog i dedicar-me a la meva família i treball, aprofito que tinc vacances per a posar al dia el blog. Això sí, el que no descansa mai és la ment i les seves divagacions i recerques. Encara que sóc aficionat a la ciència i en certa manera em considero un científic, la recerca interior marca bona part de la meva vida quotidiana, i una reflexió que ara us vaig a mostrar és una clara nota del que passa pel meu cap.
“El deseo de liberarnos del condicionamiento sólo fomenta el condicionamiento. Pero si, en vez de tratar de reprimir el deseo, comprendemos todo el proceso del deseo, en esa comprensión misma llegamos a liberarnos del condicionamiento. La libertad respecto del condicionamiento no es un resultado directo. ¿Comprende? Si emprendo deliberadamente la tarea de liberarme de mi condicionamiento, ese deseo crea su propio condicionamiento. Puedo destruir una forma de condicionamiento, pero quedo atrapado en otra. En cambio, si comprendo el deseo mismo, que incluye el deseo de liberarme, entonces esa misma comprensión destruye todo condicionamiento. La libertad respecto del condicionamiento es un producto secundario; no es importante. Lo que importa es comprender qué es lo que da origen al condicionamiento.”
La reflexió no és meva si no de krishnamurti, però és com si fos meva. Per a poder conèixer (que conèixer és estimar) l'exterior a mi, he de conèixer el que hi ha en mi. Un pal, ja ho sé.

Creença i canvi climàtic. 2ª part.

En aquesta segona part, vull compartir amb vosaltres, una carta que em va enviar el meu amic Picavo. En una de les seves reflexions, toca un tema en el qual jo ja tenia una opinió formada, i després de llegir la seva carta, aquesta opinió va queda diluïda ("segura-ment" aquesta opinió no devia d'estar molt arrelada). Sense més preàmbuls, aquí teniu bona part de la carta original, sense subtítols i tal com va ser escrita.

..."En cierta ocasión preguntoseme pq dormía en el suelo, a lo que conteste, -¿y pq no? Momento más tarde preguntaba yo, -¿y tú pq duermes en una cama? y… ¡zas! sonrisas, pero no respuesta.
Este podría ser el inicio de un capítulo de un libro al que podriamos titular por ejemplo… ILUSIONES, o PRISIONES… o MODAS.
La estupidez del “Homo exterminius” es tan ilimitada como el universo. Veamos, ya lo decía Thoreau, “Un mono en Paris se pone una gorra, y todos los monos de América hacen lo mismo”, refiriéndose a las modas. Las modas parecen crecer a proporción de nuestra estupidez y una bien gorda es la del llamado cambio climático. Bien bajo mi punto de vista no existe cambio climático, esta curiosísima expresión, dada supongo desde muchos ángulos, entiendase ángulos como sectores, política, ciencia, economía, ecología, etc., cobra extrañes viniendo de un científico, pues la acepto si se define como algo aislado, pero no la acepto de un modo… bueno como un todo, por la razón de que tales expresiones parecen venir de una cultura que pone días, años, horas, Km., minutos y sobretodo gran énfasis el la enorme diferencia entre el último minuto de “su” año, y el primero del siguiente. Que le pregunten al perro si nota la diferencia… Al anunciar cambio climático anulamos corriente, tránsito, evolución… el mundo está como tiene que estar valiéndonos como aparato de medida, nuestra presencia en él, nuestra autoproclamada inteligencia (proclamo a los cuatro vientos –aunque el viento es viento- que deberían ser seres extraterrestres quienes juzgaran tal ¡fanfarronada! Y aun así, habría que dudar de sus intenciones, claro está) nuestra posible realidad, según mi teoría, como homo exterminius.
El mono en si, según Darwin, no fue hombre al minuto siguiente, hubo evolución, transformación, mutación, supervivencia si se quiere, pero no cambio… hemos sembrado y ahora recogemos, pienso en la importancia de no aplicar el término cambio, como en la dualidad errónea de una típica frase como el hombre y la naturaleza… y también pienso que tanto énfasis en llamarle “cambio”, nos sorprenderá más adelante cuando veamos el “negociete” derivado de tales especulaciones.
AUNQUE NADA CAMBIE
SI YO CAMBIO
TODO CAMBIA
(Manuel Proust)
Me ha gustado esta frase leída en una reviste, pues es apropiada para lo que escribo y en verdad que esta carta esta inspirada en ella. Es deliciosa pues aunque pronuncie o escriba, cambie, cambio, cambia, el mensaje que yo entiendo es el, todo es uno, es esa frase tan bella de “ver el universo en un grano de arena” y si le damos la vuelta a la tortilla tenemos;
AUNQUE NADA CAMBIA
SI YO NO CAMBIO
TODO CAMBIA.
aunque nada cambie; la evolución en todos los sentidos es natural, el anfibio no paso a ser ave, ¡menudo enfado para el reptil!; si yo no cambio; tal vez fuimos neardentales, homosapiens, pero eso a evolucionado al homoexterminius y como eso no lo hemos “cambiado” y partiendo del pensar en un fin de ciclo como en la era glaciar los dinosaurios, estamos aquí como especie para cargárnoslo todo ¡ y por cien mil buddas! Que buenos somos en la tarea encomendada por ¡DIOS!; todo combia; todo evoluciona y nosotros somos parte del todo. ¡Asumamos eso, dejemos de trabajar, y celebremos el día de la suma estupidez…! Tal vez en la resaca nos demos cuenta de algo, tal vez, que somos un asustado, un adolescente rebelde, una especie que se ha mirado en el espejo equivocado.
Otras razones de que no pienso en el cambio climático sino en evolución climática –y no olvidemos otra de las comunes estupideces que decimos cuando en un día de Enero, soleado y calentito, le llamamos buen día, + bien el buen día seria unos 8º, lluvia y algo de nieve- es que todos nos viene, o mucho, de la creencia, sí, la creencia, esa señora que monta guerras, brutales aquí y allá, la que inventa religiones, pues estas ya hablaban hace siglos de;
(Haced que la tierra os obedezca,
creced y multiplicaros, habitad la tierra
y dominadla, gobernad sobre todos
los animales) Génesis

Si a una persona se le ha dado un reconocimiento por sus pensamientos u obras y es considerada tal vez como inteligente, nos ilumina con frases como;
“Experimenta sin límites y dispón de los recursos naturales a tu antojo”
Se me ocurre que muchos siglos hemos estado pensando y actuando acorde a nuestra hipotética superioridad, sobre la naturaleza, pero muy pocos han visto más alla para proclamar el Todo, la comunión, el somos naturaleza, olvidar esto probablemente sea uno de los síntomas del actual estado del planeta. Solo los fundadores de las grandes religiones que han perdurado hasta hoy, fueron visionarios que buscaron lo sagrado en la naturaleza. Moisés en el monte Sinaí, Jesús en el desierto, Mahoma en el monte Hira. Pero como su mensaje fue distorsionado, bien por intereses, bien por el simple proceso humano de olvidar detalles con el paso del tiempo, ahora tenemos, fanatismo, guerras, sectas, y una evolución climática de análisis. No olvidemos que la máxima regla del catolicismo durante mucho tiempo fue “opus contra naturam” trabajo contra naturaleza. Así que podemos también pensar que todo es un problema de Fe. Trabajamos incansablemente, queremos muchas cosas, tenemos creencias milenarias, desconfiamos de aquel que no piensa como nosotros, creamos muros entre nosotros, todo esto lo hacemos porque es lo que nos han enseñado, educado, manipulado para ello, para seguir modas para no dudar, es la fe la que destruye el planeta por lo cual podríamos decir que bajo la creencia cristiana, DIOS, es el demonio, al poner al hombre en la tierra.
En el “MIDRAS RABBÀ” (texto sagrado judío) Dios dijo;
“Mirad que bella y perfecta es mí creación para vosotros, sed conscientes y no la destruíais, si lo hacéis, nadie os seguirá para repararla.
No hay cambio climático, la evolución es evolución y ésta dista mucho de haber comenzado con la era industrial, el llamado cambio climático comenzó en las mentes del homoexterminius, en creerse superior, en empeñarse en verse como algo ajeno a su entorno, en su condición biológica-social, en su falta de autoconocimiento, en sus miedos, es su mayor epidemia el SIF; síndrome de inteligencia fugaz. El llamado cambio climático, comenzó hace muchos siglos, somos el último acto en la obra de DIOS… Todo es un proceso natural.
“PIENSO, LUEGO EXISTO.
EXISTO, LUEGO DESTRUYO”
El estado del planeta este bien o mal, es el resultado, el reflejo de nuestra mente, de nuestra observación como individuos y bajo esta perspectiva es fácil decir que no nos amamos, pues el planeta somos nosotros. Una de las cosas más maravillosas observadas en el entorno es observar una hoja de un árbol y ver en ella mi mano, observar mi mano y ver en la hoja de un árbol. Picavo"

Creença i canvi climàtic. 1ª part.

La realitat, que en si mateixa és una única cosa, un sol moviment, pot dividir-se en dues parts. Una seria el fet en si, i l'altra el que motiva que aquest fet sigui així. Per exemple: en l'àmbit de les persones, un petó o una bufetada serien un fet en si mateix, i l'altra part seria el que ha motivat que hi hagi aquest petó o aquesta bufetada. En aquests dos casos tan simples càbria pensar que el petó és una expressió d'amor i la bufetada de tot el contrari, però no necessàriament té perquè ser així. En l'àmbit de la natura, un fet podria ser un terratrèmol, el col·lapse d'una estrella o el propi canvi climàtic (tema que es tractara en la segona part), i l'altre, que motiva que això succeeixi. Amb tot aixó intento de dir que la realitat no és el que sembla a primera vista i que cal anar una miqueta més enllà per veure el que realment succeeix. Aquest, el nostre món, moltes vegades el veig com un lloc d'aproximacions i mals entesos, i sobre aquesta base està muntat tot el que fem (o quasi tot). Tenint poca informació ens aventurem a fer conjectures i afirmacions, que haurien de ser més humils i menys rígides. Humilitat, una acció que utilitzem poc. Suposo que el mètode científic m'agrada per això. Contrasta informació, s'alimenta d'altres punts de vista i requereix proves. Els científics, que són humans, són una altra història, com la resta de les persones viuen en aquest món d'aproximacions. En termes de creences revelades, com a creue en déus o similars, això s'accentua més. Que l'univers és inflacionista o els déus ho van crear, són ara com ara, una qüestió que no tinc clara, encara que si tendeixi a creure en una d'elles, però no tinc una creença formada respecte a aquest tema. Una cosa és com m'agradaria que fossin les coses i una altra tal com són. En el món de com m'agradaria que fossin les coses jo tinc el control, sé com són, com es comporten, com reaccionen. En el món de com són realment les coses hi ha incertesa, igual que el micro-cosmos, ignorància, imprevisibilitat i en conseqüència, por. Suposo que vist aixi, ni que sigui de forma inconscient, escollim viure en la creença, almenys això crec.

Krishnamurti i Thoreau.

A part dels enllaços amics, que a propòsit, són molt interessants , he agregat uns enllaços, que són de dos personatges d'un interès especial per a mi; un referit a Krishnamurti i l'altre a Henry David Thoreau. Tant l'un com l'altre, se'ls podria considerar filòsofs, però jo no ho faré. Sincerament penso que estan fora d'aquesta catalogació, segurament perquè la seva intenció no va ser la de convèncer amb retòrica, si no amb fets.
Krishnamurti, un contemporani nostre, doncs va néixer en 1895 i va morir en 1986, va aconseguir de transmetre, si més no a mi, un missatge sobre la comprensió del viure sense eloqüència, on cada un de nosaltres ha de conèixer-se a ell mateix, per poder observar amb el mínim de condicionament, el món que l'envolta. "El llibre de la vida" i "La llibertat primera y última", llibres de la seva extensa obra, són una mostra d'això.
Henry David Thoreau, un trascendentalita americà del segle IXX, va ser un lluitador pacific pels drets humans i racials, en època de racisme fragant als E.E.U.U. i amb una de les seves grans obres, "La desobediència civil", va constata una forma de veure l'autoritat externa i una manera de cercar solucions pacifiques a conflictes amb el govern. El propi Gandhi va rebre influència de Thoreau per a la seva oposició pacífica contra els anglesos a l'Índia. "Walden", un altra de les seves grans obres, és un crit al contacte amb la natura.
Aquí teniu, en forma de cites, una part de les seves obres.

-Una ment que busca seguretat o comoditat en un partit polític, en un gurú o en una església mai podrà acostar-se a la veritat.
-No hi ha camí cap a la veritat, ni hindú, ni cristià, ni budista, ni musulmà. La veritat ha de ser descoberta a cada moment; i només podeu descobrir-la quan la ment està lliure, sense la càrrega de la continuïtat de les experiències.
J. Krishnamurti.
-De què serveix una casa si no es conta amb un planeta tolerable on situar-la.
-L'amor no només ha de ser una flama, sinó una llum.
H.D. Thoreau.

Ràdio i opinió.

A propòsit d'una lectura en el blog http://sensesenso.blogspot.com/ , m'ha sorgit una reflexió que vull compartir amb tots vosaltres. A causa del meu treball, puc escoltar molt la ràdio. Encara que de forma general tinc una o dues emissores "favorites", acostumo a fer zàping si els temes que tracten en aquell moment, no em venen de gust escoltar-los. I he constatat una cosa que anteriorment ja havia reflexionat; el nivell dels conductors dels programes d'opinió i els seus contertulians, no és molt alt! El zàping que faig és força divers, i sento tant emissores territorials com nacionals, Catalanes i Espanyoles. La crítica que fan a la classe política, que com a crítica em sembla bé, és previsible segons el comentarista i la seva tendència, fent que la tertúlia sigui com un mastegament de xiclet constant. Quan toquen temes d'actualitat, ¾ del mateix. Mira que porto anys escoltant la ràdio i no recordo, encara que la memòria no és el meu fort, que cap comentarista canviés d'opinió en plena tertúlia, veient que estava equivocat, en escoltar un altre contertulià. Davant d'opinions diverses, es pot suposar que n'hi hagi almenys una persona que estigui equivocada o que el seu punt de vista no s'ajusti a la realitat. Aquesta és una notable semblança amb els polítics. L'altra és que, presumeixen de vegades, els periodistes i tertulians, de que són imparcials i independents, que són lliures i que no actuen sota cap pressió exterior, sigui un govern, partit polític, poder fàctic, o el que sigui, però critiquen als periodistes d'altres emissores que si actuen sota aquestes pressions. Ràdios catalanes critiquen a ràdios espanyoles i al reves, com si es tractés de govern i oposició. Tal com ho veig, que evidentment està subjecta a tot tipus de crítica, aquesta presumpta llibertat que diuen que tenen, el que fa és esclavitzar aquesta opinió. Són esclaus de la seva pròpia llibertat, són esclaus de les seves pròpies idees.