dimarts, 9 de setembre del 2008

Krishnamurti i cia.

De tant en tant, miraré d'oferir-vos, com ja he fet, un passeig pels pensaments i paraules d'altres persones, i així mostrar-vos, de forma senzilla i humil, com aquest ésser ple de dubtes, veu el món. No n'hi ha cap pretensió en això, només una forma de parlar-vos a tots vosaltres. Aquí teniu la declaració que va fer Krishnamurti l'any 1929:

"La verdad es una tierra sin senderos. El hombre no puede acercarse a ella a través de ninguna organización, de ninguna secta, dogma, sacerdote o ritual, ni a través de algún conocimiento filosófico o técnica psicológica. Tiene que encontrarla a través del espejo de las relaciones, a través de los contenidos de su propia mente, de la observación y no a través del análisis intelectual o la disección introspectiva. El hombre ha construido en sí mismo imágenes como una valla de seguridad; religiosas, políticas, personales. Estas se manifiestan en forma de símbolos, ideas, creencias. La carga de estas imágenes domina el pensamiento del hombre, sus relaciones y su vida diaria. Estas imágenes son la causa de nuestros problemas ya que dividen a los hombres. Su percepción de la vida esta moldeada por conceptos ya establecidos en su mente. El contenido de su consciencia es su entera existencia. Este contenido es común en toda la humanidad. La individualidad es el nombre, la forma, la cultura superficial que él adquiere a través de la tradición y el ambiente. La unicidad del hombre no reside en lo superficial sino en la libertad absoluta del contenido de su consciencia, la cuál es común en todos los seres humanos. Así él no es un individuo."
divendres, 5 de setembre del 2008

Vacances.

Bé, les vacances ja han passat, i com procuro, intento de fer una espècie de balanç, no molt profund, de la meva vida. Petites reflexions, una mica de coneixement propi, llegir més i d'altres petits detalls que t'entestes a no afrontar plenament els dies anomenats normals. I és veritat, com quan li van preguntar a un filòsof que què faria si li tocava la loteria, a la qual cosa ell responia; no cal preguntar-se el que un farà si li toca la loteria, si no, que farà si no li toca. Vivim pensant en el demà i ens oblidem de viure el avui. Bueno, el avui el vivim clarament, però segurament podria ser més intens aquest viure, si deixarem que el demà vingués sol, sense la nostra ajuda, sense ficar-ho en el present de forma forçada. Jo procuro de fer això, i hi ha dies per a tot. Aquestes vacances han estat així, meitat en el futur i meitat en el present. Podria acabar aquesta reflexió dient que espero que les vacances de l'any pròxim arribin aviat, però si així ho fes, ja estaria de tornada al principi. Res doncs, feliç i pròsper avui.
dijous, 4 de setembre del 2008

Un passeig en avioneta.

Fa uns dies, vaig fer un viatge molt especial, vaig donar un passeig en avioneta. Un company de treball, be, més aviat el meu cap, té una avioneta i em va invitar a donar una volta amb ella. M'ho vaig passar pipa i vaig gaudir molt. Varem sortir de Vallmoll, on hi ha un petit aeròdrom, i ens en varem anar plàcidament fins on el riu Segre s'uneix amb l'Ebre. Planejant a baixa altura, varem seguir el riu fins la presa. La sensació era de tranquil·litat i d'humilitat, des de l'alçada, sentia com els quefers quotidians perdien importància, si més no, els desagradables. Després, ens varem dirigir en línia recta i guanyant altura, cap a la Musara, i d'allà a Valls i a Vallmoll. De fet, aquest és el petit relat del segon viatge, del primer... Intento d'oblidar-ho.

Excursió.

L'altre dissabte, el meu germà i jo, varem sortir a fer una excursió per la zona. La idea era fer la ruta Valls-Miramar-Prenafeta-Figuerola del Camp-Valls, i així ho varem fer. Varem gaudir de les esplendides vistes des de l'antena de Miramar (on es pot veure tota la plana de Valls i mes) i vam passar per un camí molt semblant als que es veuen al les pel·lícules del Vietnam. Va ser un dia ple de bones sensacions i vibracions i sobre tot de cansament. Jo vaix preparar l'excursió i jo vaig ser el culpable que ens perdéssim diverses vegades, i ens "peguéssim" una pallissa de 12 hores de i 35 Kms de caminada, excessiu, si el que vols és gaudir del paisatge. La calor i els saltamartins van estar bona part del camí amb nosaltres, però el que no va faltar en cap moment va ser, el bon humor i les ganes de repetir-ho novament, però aquesta vegada, això sí, millor planificat. Ah, i de passada vam fer una part de la ruta de Cister.
dimarts, 2 de setembre del 2008

Mirar el cel.

Un intentant de descobrir l'essència del mal, reflexionant sobre això i allò, i sobtadament un escrit senzill i humil t'ho desmunta tot. El meu amic Oscar, en el seu bloc http://oscarmorata.blogspot.com/ fa un petit comentari sobre l'eclipsi de sol del qual va ser testimoni. Em va impactar, que voleu que us digui. Jo debatent-me entre el Ying i el Yang i el meu company ho dissol en un moment en unes senzilles línies. Revisar les meves idees tindré. Uf!, de vegades crec que parlo com el mestre Yoda. Massa teories al cap i voler buscar solució a tot, quan de fet, pot ser suficient... mirar el cel.