dimarts, 31 de març del 2009

Joan i l'anell.

Nota de l'autor, és a dir, jo:
No tinc per costum, ni és la meva intenció, dedicar aquests contes a ningú, però en aquest cas faré una excepció. La inspiració per al conte, em va venir a propòsit de pensar en el meu joier favorit, en Joan. En aquest cas, com que va ser primer el joier que el conte,l'hi dedico a ell. Res, aquest conte és per a tu Joan.

Era la tercera vegada que mirava en el mateix calaix i... res. Tot el taller havia estat revisat i repassat com a mínim tres cops i no trobava el que buscava. L'anell, que era l'objecte perdut, era d'or blanc amb uns fins cristalls incrustats al seu voltant. En Joan, que era l'artesà i joier que havia fet i perdut aquesta obra, estava enormement inquiet, doncs, li semblava que sens dubte, l'anell, era el seu millor treball, fruit de la inspiració i dedicació. Ara no el trobava i no sabia on l' havia ficat.
Tot el matí perdut buscant l'anell. Cansat i nerviós va seure a la cadira de treball i intenta visualitzar el dia anterior i veure si així, tènia sort i recordava on va posar la preada joia. Aleshores va recordar que, a darrera hora de la nit, abans de ficar-se al llit i encara al taller, va començar a pensar en el disseny d'un anell que li perseguia feia dies, imaginant-ho, detall a detall. Va començar a pensar com el construïa, com el modelava, com el guiava a la forma desitjada, examinant-lo i treballant-lo fins l'últim detall. Com incrustava, amb molta delicadesa, els cristalls de Swarovski, la quantitat exacta que posava, la seva orientació, per trobar l'efecte desitjat. Com utilitzava or blanc, un dels seus materials preferits. Ho havia planificat he imaginat tot en el seu cap, de tal manera, amb tanta perfecció, que semblava que havia succeït realment. Amb un suau somriure als llavis, va constatar que tot havia estat el fruit de la seva imaginació, amb tal grau de realisme, que realment pensava que havia succeït, que ho havia fet. Es va aixecar de la cadira. Va agafar les seves eines i el material necessari i sense més dilació, amb els seus hàbils dits, es va posar a fer la seva millor obra. Fi.

Nota 2:
És estrany, o no tant, com un conte pot prendre forma i cobrar vida durant uns moments, més o menys llargs, a la ment, i veure'l com si fos un autèntic record. Això és el que m'ha passat amb aquest conte. He vist en Joan, en el seu taller, que no sé com és, creant un anell tan real com els mateixos pensaments. He vist brillar en les seves menudes i fortes mans, cristalls Swarovski. He vist, sempre en la meva ment, com buscava l'anell extraviat i com seia a la cadira de treball, preocupat i reflexiu. Aquests regals que ens ofereixen els pensaments, de tant en tant, o no, són l'energia per continuar gaudint, per dir-ho d'alguna manera, de l'escriure o escriure-us. Potser estava equivocat al començament de la primera nota i possiblement si, aquests contes, estiguin dedicats a tots vosaltres. Després d'escrit l'escrit, a l'igual demà canvi-ho d'opinió.
diumenge, 29 de març del 2009

La cursa del calçot.

A les deu del matí d'avui diumenge, ha començat puntualment la cursa del calçot. El dia s'ha presentat plujós i fred, però en el moment mateix de començar a córrer, han deixat de caure les quatre gotes que queien i la cursa s'ha pogut córrer perfectament. Hi ha hagut, també, unes petites ratxes de vent, però gens molestes, sols una mica al final.

Bé, la veritat és que m'ha anat fantàsticament. Quart a la meva categoria i per damunt de la meitat dels participants; res malament, si tenim en compte que no estic federat ni faig un entrenament especific. He gaudit, i al final, a l'arribada, l'aplaudiment de la meva dona i fills, ha arrodonit la cursa. Un mati perfecta. Tenia, com sabeu, una mica de por, pels meus problemes d'esquena, però no he notat res anormal, i he pogut córrer amb seguretat. Ara a descansar uns dies i després a continuar posant-me en forma, que a la meva edat, i a la nostra, és important, per a la salut i altres coses.

dijous, 26 de març del 2009

La Surcador U.

Les reparacions que van sorgir a darrera hora estaven gairebé acabades, la nau estel·lar Surcador U, estava pràcticament disposta per a l'enlairament. Aquest era el primer model no experimental, preparat per abandonar el sistema solar i endinsar-se en la immensitat de la galàxia. La tripulació, un grapat de dones, homes i androides, instruïts durant mesos per a aquest extraordinari viatge. La Federació Unida de Planetes, la F.U.P. amb seu a Mart, era la que finançava majoritàriament aquest monumental projecte, la resta, grans empreses del sistema solar. Estava tot llest. El cap de manteniment va donar el vistiplau i el cap de seguretat i assumptes primaris, l'ordre de desallotjar la zona a personal no autoritzat. En pocs minuts la Surcador U faria història. La tripulació estava llesta i en les seves posicions assignades.
Els altaveus de la nau van vibrar i després d'un lleu xiulet, es va poder sentir la veu enrogallada i ferma del president de la F.U.P.
-"Tripulants de la Surcador U, en primer lloc, deixin-me que els mostri el meu agraïment i el de tots els representants del sistema, per la seva generositat d'esforç, pel seu lliurament, per la seva entrega i dedicació en aquests últims mesos per aquest gran projecte, sé que ha estat dur. Com recordaran, l'exploració espacial del sistema solar no ha estat un camp de flors venusià. Moltes morts i falses esperances, van ser la norma i no l'excepció en els primers viatges, i fins que no varem entendre això, no varem poder conquerir el sistema solar. Ara, una nova etapa de l'explotació comença i en ella, il·lusió i sang freda, com a premisses bàsiques. I recordeu, que com va dir un mecànic de la USS Plaessat, abans que li explotés a la cara un condensador de flux, ("un ferro és un ferro, aquí i a Ganimedes"). Aneu en compte allí a fora, la ximplesa i la confiança poden ésser contagioses. I en segon lloc, bona sort."-
Els motors AAB Cremadors van començar a rugir, creant una suau vibració a la nau. La Surcador U estava a punt de despegar. Fi.
P.D. Aquest és un conte dedicat a mi, o si mes no, solament entenc jo. Prego que em disculpeu si no podeu entendre bé la història.
dissabte, 21 de març del 2009

Preparació.

Diumenge de la setmana que ve, hi ha la primera cursa del calçot a Valls, que es d'aproximadament 11 km i mig. Durant tres mesos m'he estat preparant per a aquest dia. En tot moment aquesta preparació ha estat tranquil·la i fins a cert punt limitada. Tinc problemes d'esquena i no puc forçar la màquina. Sigui com sigui, aquest matí he fet l'última prova, he recorregut uns 10 km a ritme fort i m'he trobat molt bé, és a dir, que crec que arribo ben preparat per la cursa de diumenge 29 de març. El suport moral ho tinc garantit, els meus fills i la meva dona estaran allà per animar-me. La sortida de la cursa serà al Fornas al igual que l'arribada.

Aqui teniu el recorregut de la cursa. La setmana que ve, ja us explicaré com ha anat.



dimecres, 18 de març del 2009

L'exploració.

Els motors de la nau interestel·lar van rugir en aproximar-se al planeta Sirius III. Segons l'examen preliminar, el planeta era inert i ric en minerals i abundava el ferro. Si això es confirmava, en poc temps, el lloc s'ompliria de colons per extreure la matèria prima i poder construir més naus espacials, i prosseguir l'explotació de la galàxia. Des que es van inventar els motors transestel·lars AAB Cremadors, l'explotació es va fer possible. Abans, amb els ja vells motors WZ Expansió, només es podia aspirar a explorar el sistema solar. La nau va entrar en òrbita geocèntrica sobre el planeta i va enviar dues sondes per fer un examen més exhaustiu de la roca metàl·lica. Van desaparèixer. Es va enviar una tercera sonda, també va desaparèixer. Intrigats a la nau, van decidir d'enviar una missió tripulada a la superfície del planeta. Això trencava el protocol d'exploració planetària la P.E.P., doncs sense una avaluació de les sondes, no s'enviava a éssers humans a llocs desconeguts. Però el planeta no semblava perillós, pensaven, i atribuïen la pèrdua de les sondes, a algun camp electromagnètic no detectat des de l'òrbita.
La llançadora es va posar en la superfície de Sirius III. D'ella va sortir un equip d'exploració, armat amb rifles TT3 i instrumental de detecció. Amb cautela, van començar a caminar pel dur i rocallós món extraterrestre. Davant d'ells, una plana plena de roques i diminuts cràters. Les roques eren de diferents mides, no més grans que la pròpia llançadora. No semblava que hi hagués res estrany, però aquí és on es va perdre la comunicació amb una de les sondes i la sonda no hi era. Sobtadament, les roques van començar a moure's. Els exploradors no es van adonar fins que va ser massa tard. La vida, en forma de roques, va engolir els éssers humans i a la llançadora, no deixant senyal del succeït allà. Més amunt, a dalt, a la nau interplanetària, creixia la inquietud, s'havia perdut contacte amb l'equip d'exploració. De forma urgent es va decidir d'enviar equips de rescat. D'ells tampoc es va saber res.
diumenge, 15 de març del 2009

Amazing day.

Sol radiant, temperatura agradable, els ocells canten i voletegen amb les papallones i a més a més, en companyia del meu germà, què més puc demanar? La veritat és que avui ha estat un dia meravellós en poder passejar amb el meu germà. Fén-la petar, xerran, riures i amistat, mesclat amb els paisatges dels voltants de Valls. L'aroma de la Primavera en cada racó del camí, i com diu en Joan "Quin plaer és el contemplar la natura".
També varem poder veure un antic molí, que si no vaig equivocat, sèrbia per treure aigua del pou o d'un pou.

divendres, 13 de març del 2009

Les boles de drac.

Un grup d'arqueòlegs, després de molts mesos d'investigació i recerca, amb innombrables excavacions, aquí i allà, troben el que es creia un mite, una llegenda, troben les "boles de drac". La mitologia explica que, si les reuneixes totes, pots demanar un desig, i ara aquesta mitologia, aquesta llegenda era realitat i estava davant dels seus brillants ulls. Les boles existien i la pregunta podia ser formulada. La mitologia també parlava d'un drac, però no n'hi havia res més que unes boles ataronjades brillant i emetent un lleu brunzit que semblava que digués, Fes-me una pregunta! Els científics encara estaven atònits. -Què fem? es preguntaven, -Formulem la pregunta? Si així ho feien, corrien el risc que les boles es separessin i s'escampessin pel món, si més no, això era el que comptava la llegenda. Un risc molt alt, però si no preguntaven, no sabrien si la troballa era real, si eren les veritables "boles de drac". Hi va haver una deliberació i decisió; formular una pregunta!, quina? aquesta era la part difícil de la qüestió. Sense abandonar el lloc de la troballa, van discutir en veu baixa, que preguntar. Un jove aprenent, absort encara per les boles, no intervenia en la discussió. Es va acostar més a elles sense que els altres s'adonessin del fet. Les boles, il·luminaven tota la seva cara i semblava que s'agitaven d'emoció. De forma inconscient, l'aprenent d'arqueòleg, va obrir la boca i de forma titubant, va fer una pregunta, -Perquè el món está en caos?- La resta de l'equip es va girar bruscament cap a l'aprenent i les boles. Sorpresos, van fer un gest instintiu d'allargar la mà per impedir que parlés, però la pregunta estava formulada i la resposta...

En aquest mateix instant, les "boles de drac" van començar a moure's entre si i sobre si mateixes, romanent en el mateix lloc però en moviment. La seva lluminositat augmentava a l'igual del lleu brunzit del començament. En uns instants tot es va aquietar. Només hi havia llum. Aquesta llum, de mica en mica va anar agafant forma, una forma diferent per a cada un dels presents, com si les boles escollissin la millor imatge per a cada un dels observadors, per respondre a la pregunta. I aleshores aquesta imatge va parlar.

"El món está en caos per que el món és igual que vosaltres. El món no deixa de ser un reflex del que tota la humanitat és. La dualitat humana es reflecteix en el món; hi ha, el que anomeneu, coses bones i coses dolentes. El vostre judici o moral sobre el món, és el món".

La imatge de llum va desaparèixer i en un tancar i obrir d'ulls, les boles. No hi havia res. Ja sense les boles, els uns als altres es van mirar i van mirar a l'aprenent. Les seves cares estaven plenes de ràbia. A cap li havia agradat la pregunta formulada i cap d'ells va prestar atenció a la resposta executada.

En la penombra del lloc, en silenci, una tènue i profunda ombra va aparèixer entre els homes i les dones, embolcallant-los i irritant-los, provocant-los l'ira, l'ira del drac.
dimarts, 10 de març del 2009

La juguesca II.

Per fi el deute està saldat, he pagat el dinar en el xinès com bon perdedor. Rotllets de Primavera, Amanida, "Pato Pequín", etc., deliciós, com la companyia. Aquests són els beneficis per deixar de fumar. El següent pas, no ho sé, potser ens exigim massa a nosaltres mateixos, o tot el contrari. I si no hi ha següent pas? Bé, ja estic començant a divagar. El que està clar, són els beneficis del no fumar.
En pocs dies, dos coneguts meus han sucumbit a les conseqüències del tabac. Un d'ells, la setmana passada va morir, a l'altre, li falta poc. Suposo que són coses de la vida, però no deixem de forçar a la sort perquè això succeeixi. Jo he estat fumador i en una certa manera encara ho sóc, però la penúria aliena em fa, per un moment, reflexionar i potser trencar amb aquesta tendència a l'autodestrucció. Res més. Una abraçada Germana.
dilluns, 9 de març del 2009

A propòsit dels contes.

Uff!! Després d'uns dies absent, per problemes tècnics aliens a la meva persona, estic aquí novament. I per on començo? A si! La meva idea original era parlar dels contes i això és el que faré. Aquest és l'escrit que tenia preparat. Aquí va!
Moltes vegades, per no dir sempre, la realitat supera el meu judici davant seu, ostres! Que no sé que pensar. Moltes vegades voldria poder dir la meva, però m'envaeix una mar de dubtes i prejudicis. Pensant, vaig decidir que, escriuria uns contes sobre fets que m'interessessin, tant d'actualitat com no, i donaria un punt de vista obert al tema que toqués. I això és el que hi ha en aquests contes, punts de vista oberts a qualsevol interpretació, uns més que d'altres, però en definitiva això. Una de les premisses bàsiques, és que siguin curts o molt curts. No sé escriure molt bé i menys explicar-me, així que, com més curts, menys embolics i més claredat, encara que és possible que hi hagi excepcions.
De fet, això dels contes ve de lluny. Fa un temps, vaig escriure 34 contes i els hi vaig regalar a la meva dona pel seu 34 aniversari. El títol era i és "34 cuentos bajo las nubes" i era una forma d'expressar-li el meu amor a ella i la meva ignorància davant la vida. Quan els vaig acabar, vaig decidir que, quan pogués o sorgís, escriuria una sèrie de contes més i que els titularia genèricament "contes entre els núvols", i aquí els teniu. Mentre hi hagi inspiració hi haurà contes. Mai no he forçat l'aparició d'un conte. Estic alerta, això si, però res més. En el moment menys pensat et ve una idea, veus alguna cosa a la "tele" o escoltes alguna cosa a la ràdio, un comentari d'un amic i xac!, la idea per a un conte. Amb ells no pretenc res, i de fet els contes no són la meva opinió sobre una cosa, si no, tot el contrari, és una exploració d'un punt de vista completament interpretable, per això és un conte.
Doncs bé, sense cap pretensió, aniran plovent contes de tant en tant, mullant lleugerament el terra, potser, formant algun toll o bassal, però res més.
Aquests contes només són un pensament fugaç, sense propòsit ni judici.