McCain vs Obama, Obama vs McCain.

Benvinguts al país de les barres i les estrelles. Està a punt de començar el combat de boxa que es celebra cada quatre anys, entre els púgils dels pesos súper pesants. En el racó dret, amb un pressupost de milions de dòlars i calçons blaus, el Tornat Blanc, John McCain, i en el racó dret, amb un pressupost de milions de dòlars i calçons blaus, l'Escollit, Barack Obama. Els púgils es saluden amistosament, poc abans de començar el combat. McCain llueix un cos ple de ferides de guerra, mentre que Obama enlluerna amb una personalitat inusual per a la seva poca experiència, sens dubte serà un combat duríssim. L'àrbitre dóna el senyal perquè comenci el combat i els dos homes comencen a donar els seus primers cops. Ha corregut el rumor que Obama és esquerrà, però pels seus moviments diria que no és així i en canvi sembla que McCain utilitza una mica l'esquerra. Obama propina un cop de puny a McCain i el fa trontollar, però es recupera ràpidament contraatacant amb un cop directe que Obama esquiva elegantment. Dong!! Acaba el primer assalt. Asseguts en els seus racons, són animats i encoratjats pels seus segons, Palin, pel bàndol de McCain, li aconsella que pegi dur amb la dreta i Biden, pel bàndol d'Obama, que suggereix que es cobreixi bé els flancs. Comença el segon assalt. L'escollit es llança veloçment sobre el Tornat Blanc i torna a copejar-lo fortament, aquesta vegada li ha fet mal. McCain intenta refer-se i copejar-li on més el dolgui a Obama, però li costa de trobar aquest punt, la inexperiència, el desconeixement d'alguns assumptes d'estat, podrien ser el punt feble que busca. Aconsegueix de connectar un parell de directes, però no sembla que això faci molt de mal a Obama... i dong!! acaba el segon assalt. Es diria que Obama té contra les cordes a McCain en aquests primers assalts, però el combat encara no està decidit. En aquesta recta final de la lluita, ells encara han de dir molt... i dong!! Comença l'últim i definitiu assalt. Que els deus ens agafin a tots confesats i que la sang de la lluita no ens ofegui inexorablement.

Passejant sota la pluja.

Particularment, m'agrada passejar sota la pluja. Sempre que puc, quan plou suaument, agafo el paraigua i somi!, a passejar pel poble. Si em preguntéssiu perquè m'agrada, no sabria contestar-vos. Però volent ser una mica poètic, diria que, quan plou, és com si s'emportés els mals esperits del dia a dia, i et deixés recarregar-te d'energia fins la pròxima jornada de pluges, no sé. Aquí teniu unes fotografies del meu passeig nocturn.

Russos i bombes.

Últimament els russos estan que se surten. Primer inventen un tipus de bomba gairebé tan potent com una nuclear però que no deixa "seqüeles radioactives". I ara crea uns míssils que poden superar l'anomenat, escut de defensa, dels EUA. No hi ha res millor que la guerra i l'economia per unir o separar la gent. Particularment faig broma amb això; si ens aniquimen a nosaltres mateixos en una guerra, almenys el planeta no sofrirà més del compte. Sense radioactivitat les matances seran netes i segures. Si voleu una mica més encara, podríem dir que abans de morir veuríem una pluja d'acer i focs artificials. L'estupidesa humana és infinita com l'univers, i mira que l'univers és gran amb ganes!!!

Bolets?

Això podria ser la segona part de (passejant pels voltants). Si en passejar et fixes una miqueta, pots veure moltes coses, en aquest cas fongs o bolets. Aquí teniu una petitíssima mostra d'això.

Passejant pels voltants.

Un cel ple d'estrelles.

Passejant l'altre dia pel poble, em vaig quedar mirant la lluna amb el meu fill, a la qual cosa ell m'assenyala les estrelles. Hi havia una quantitat inusual (seguramnet un efecte òptic), tant per l'hora com perquè avui dia des de Valls, a causa de l'anomenada contaminació lluminosa, no es veuen moltes. Vaig quedar impressionat i meravellat en veure tantes estrelles. No sé si hi ha o ha d'existir una normativa que reguli allò de l'enllumenat de les ciutats, fa uns anys des del terrat de casa meva es podien veure moltes estrelles i percebre la Via Làctia, ara no o no tant. No és que m'estigui queixant encara que em fa una mica de ràbia, però així com tenim el telescopi Hubble, tenim contaminació lluminosa, com gairebé sempre, un mal consol. Sigui com sigui, en aquell moment, el meu fill i jo, varem gaudir d'un cel ple d'estrelles.

Companyia inesperada.

En general, fins a quarts de vuit del vespre no puc anar a fer la ruta que faig quan corro, i això significa que se'm fa de nit molt ràpid, (els dies de cada dia). Ara com ara no és un problema, doncs em conec el camí prou bé. Però l'inesperat ha estat la companyia que he tingut en l'últim tram del passeig, ratpenats. Al començament em va sorprendre una mica, però ara me'n vaig acostumant i fins i tot són amics meus, no hi ha res millor que estar ben acompanyat. Estic impacient per veure quan s'uneixen a mi les òlibes i els musols.

Crisi.

La meva intenció no era parlar de la crisi en el bloc, però a causa d'un encreuament de cables i de la manera com són tractades les notícies, em decideixo a donar el meu punt particular. Si hi ha o no hi ha crisi econòmica no ho sé. L'economia té cicles, fa alts i baixos, uns poden ser més pronunciats, però no deixa de ser un reflex de la nostra avarícia i confiança. Un exemple clar és aquest; els bancs deixen diners a qualsevol que ho demana per tenir més clients i en definitiva més diners, i el que ho sol·licita, en massa ocasions, demana més del que pot pagar.

Però de fet no vull parlar d'aquesta crisi, que no sé si l'és, si no de la crisi que està patint la humanitat des de fa massa temps, i no em refereixo a una quantitat de centenars si no de milers d'anys. Aquests dies s'ha desarticulat, o una cosa semblant, una xarxa de gent que traficava amb pornografia infantil, i quan dic infantil em refereixo fins i tot a bebes. Què és això? Això sí és una veritable crisi i fa una eternitat que dura i aquest és només l'últim exemple del que ens fem els uns als altres. Per què no atenem a ells amb la mateixa força, intensitat, recursos, que com la crisi econòmica? Al cap i a la fi, una crisi econòmica en el primer món pot ser sortejada amb més o menys fortuna, però pots sobreviure a ella si tens una mica de previsió. La resposta pot estar en la nostra innata forma de ser, però aquest no és un bon consol. Mentre estic escrivint aquestes línies, m'estic prenent una coca-cola i unes patates fregides, bossa gran.