Crisi.

La meva intenció no era parlar de la crisi en el bloc, però a causa d'un encreuament de cables i de la manera com són tractades les notícies, em decideixo a donar el meu punt particular. Si hi ha o no hi ha crisi econòmica no ho sé. L'economia té cicles, fa alts i baixos, uns poden ser més pronunciats, però no deixa de ser un reflex de la nostra avarícia i confiança. Un exemple clar és aquest; els bancs deixen diners a qualsevol que ho demana per tenir més clients i en definitiva més diners, i el que ho sol·licita, en massa ocasions, demana més del que pot pagar.

Però de fet no vull parlar d'aquesta crisi, que no sé si l'és, si no de la crisi que està patint la humanitat des de fa massa temps, i no em refereixo a una quantitat de centenars si no de milers d'anys. Aquests dies s'ha desarticulat, o una cosa semblant, una xarxa de gent que traficava amb pornografia infantil, i quan dic infantil em refereixo fins i tot a bebes. Què és això? Això sí és una veritable crisi i fa una eternitat que dura i aquest és només l'últim exemple del que ens fem els uns als altres. Per què no atenem a ells amb la mateixa força, intensitat, recursos, que com la crisi econòmica? Al cap i a la fi, una crisi econòmica en el primer món pot ser sortejada amb més o menys fortuna, però pots sobreviure a ella si tens una mica de previsió. La resposta pot estar en la nostra innata forma de ser, però aquest no és un bon consol. Mentre estic escrivint aquestes línies, m'estic prenent una coca-cola i unes patates fregides, bossa gran.