Yes they can.

Si em preguntéssiu quina es la meva tendència política, us diria que sóc apolític. Antigament si que tenia alguna tendència, que a més a més va anar variant amb el temps, però ara no, podríem dir que la política o els polítics i jo no som a la mateixa ona. Així i tot, un sempre té una simpatia o interès envers alguna tendència en particular. A les eleccions americanes, un, en general, simpatitza més amb els demòcrates, però aquesta vegada ha passat "algu" una mica diferent. No negaré el gran carisma del que serà president, Barack Obama, ni la seva preparació per dirigir aquest enorme país, però no sé perquè, a mi John McCain m'agradà també, una miqueta, des del principi. De fet tinc entès que no és un republicà convencional. Fa molt de temps que no em fixo en el color de la pell o el sexe d'una persona, som tots iguals dintre de la diversitat, i en el cas americà, igual; no he mirat un negre contra un blanc o viceversa, si no, dues persones amb l'objectiu d'arribar a la Casa Blanca. La democràcia, tal com s'entén avui, tampoc és a la meva ona, però no seré jo qui negui la gran festa que han generat aquestes eleccions democràtiques i la mobilització ciutadana. Des d'aquí m'ha semblat observar, que els mitjans de comunicació espanyols es van posar de part d'Obama des del principi, però com vaig pensar en el seu moment, perquè hem tingut un Bush o un Aznar, tenim ara un Obama o un ZP. També es parla d'esperança, però m'imagino que, no importa el color de la pell del llop, un llop és un llop, referint-me a tota la maquinària americana, sobretot en assumptes exteriors. Intento de dir, per si no se m'entén, que aquest gran espectacle mediàtic ens impedeix de veure una mica més enllà. En aquests temps que corren, no escatimem a enviar enviats especials, per poder cobrir la notícia des de tots els punts de vista possibles, fins i tot, que de fet siguin tots el mateix. I en aquests temps que corren, les donacions dels ciutadans americans, a les campanyes dels candidats, han estat molt elevades. Sigui com vulgui, en la batalla pel poder, guanyi qui guanyi, sigui blanc o negre, ells guanyen i jo perdo. Alcem les nostres copes i brindem amb cava, visca la democràcia, les guerres preventives i els decrets llei. Si, ells poden.