Veient com triomfen avui dia els superherois i en particular Spidermam, recordo quan jo, sent petit (i no tan petit), em sentia sol al llegir els comics de Spiderman i havia de llegir-los de forma diferent a avui (solament gràcies als amics de Barcelona, aquesta solitud quedava trencada i es convertia en alegria). Primer, abans era més difícil trobar comics del meu heroi favorit i no estava bén vist, almenys, de forma general, que un adolescent llegís aquestes coses, o almenys aquesta era la meva percepció. També, econòmicament, resultava complicat poder seguir més d'una col·lecció, sobretot al principi. Possiblement siguin coses meves i avui sigui igual de difícil que abans aconseguir un comic de superherois i llegir-se'l amb tranquil·litat, però el que és cert és que l'interès per ells a minvat molt. Segueixo de tant en tant alguna col·lecció, sobretodo de Spiderman, però ja no és igual. El mateix em passa amb els jocs olímpics. Abans els seguia amb molt d'interès i gairebé de forma apassionada, ara, gens. M'he perdut, pel poc interès la inauguració, el que dic, poc interès. Tal com ho veig, sóc jo el qual canvia, no Spiderman o els JJOO, i això dóna que pensar; no és que canviïn els temps, canvies tu. Els temps són com són, ni millors ni pitjors, però clar, cadascun de nosaltres ho veu com ho veu. 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada