Benvinguts al país de les barres i les estrelles. Està a punt de començar el combat de boxa que es celebra cada quatre anys, entre els púgils dels pesos súper pesants. En el racó dret, amb un pressupost de milions de dòlars i calçons blaus, el Tornat Blanc, John McCain, i en el racó dret, amb un pressupost de milions de dòlars i calçons blaus, l'Escollit, Barack Obama. Els púgils es saluden amistosament, poc abans de començar el combat. McCain llueix un cos ple de ferides de guerra, mentre que Obama enlluerna amb una personalitat inusual per a la seva poca experiència, sens dubte serà un combat duríssim. L'àrbitre dóna el senyal perquè comenci el combat i els dos homes comencen a donar els seus primers cops. Ha corregut el rumor que Obama és esquerrà, però pels seus moviments diria que no és així i en canvi sembla que McCain utilitza una mica l'esquerra. Obama propina un cop de puny a McCain i el fa trontollar, però es recupera ràpidament contraatacant amb un cop directe que Obama esquiva elegantment. Dong!! Acaba el primer assalt. Asseguts en els seus racons, són animats i encoratjats pels seus segons, Palin, pel bàndol de McCain, li aconsella que pegi dur amb la dreta i Biden, pel bàndol d'Obama, que suggereix que es cobreixi bé els flancs. Comença el segon assalt. L'escollit es llança veloçment sobre el Tornat Blanc i torna a copejar-lo fortament, aquesta vegada li ha fet mal. McCain intenta refer-se i copejar-li on més el dolgui a Obama, però li costa de trobar aquest punt, la inexperiència, el desconeixement d'alguns assumptes d'estat, podrien ser el punt feble que busca. Aconsegueix de connectar un parell de directes, però no sembla que això faci molt de mal a Obama... i dong!! acaba el segon assalt. Es diria que Obama té contra les cordes a McCain en aquests primers assalts, però el combat encara no està decidit. En aquesta recta final de la lluita, ells encara han de dir molt... i dong!! Comença l'últim i definitiu assalt. Que els deus ens agafin a tots confesats i que la sang de la lluita no ens ofegui inexorablement. Benvinguts al país de les barres i les estrelles. Està a punt de començar el combat de boxa que es celebra cada quatre anys, entre els púgils dels pesos súper pesants. En el racó dret, amb un pressupost de milions de dòlars i calçons blaus, el Tornat Blanc, John McCain, i en el racó dret, amb un pressupost de milions de dòlars i calçons blaus, l'Escollit, Barack Obama. Els púgils es saluden amistosament, poc abans de començar el combat. McCain llueix un cos ple de ferides de guerra, mentre que Obama enlluerna amb una personalitat inusual per a la seva poca experiència, sens dubte serà un combat duríssim. L'àrbitre dóna el senyal perquè comenci el combat i els dos homes comencen a donar els seus primers cops. Ha corregut el rumor que Obama és esquerrà, però pels seus moviments diria que no és així i en canvi sembla que McCain utilitza una mica l'esquerra. Obama propina un cop de puny a McCain i el fa trontollar, però es recupera ràpidament contraatacant amb un cop directe que Obama esquiva elegantment. Dong!! Acaba el primer assalt. Asseguts en els seus racons, són animats i encoratjats pels seus segons, Palin, pel bàndol de McCain, li aconsella que pegi dur amb la dreta i Biden, pel bàndol d'Obama, que suggereix que es cobreixi bé els flancs. Comença el segon assalt. L'escollit es llança veloçment sobre el Tornat Blanc i torna a copejar-lo fortament, aquesta vegada li ha fet mal. McCain intenta refer-se i copejar-li on més el dolgui a Obama, però li costa de trobar aquest punt, la inexperiència, el desconeixement d'alguns assumptes d'estat, podrien ser el punt feble que busca. Aconsegueix de connectar un parell de directes, però no sembla que això faci molt de mal a Obama... i dong!! acaba el segon assalt. Es diria que Obama té contra les cordes a McCain en aquests primers assalts, però el combat encara no està decidit. En aquesta recta final de la lluita, ells encara han de dir molt... i dong!! Comença l'últim i definitiu assalt. Que els deus ens agafin a tots confesats i que la sang de la lluita no ens ofegui inexorablement.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada