Particularment, m'agrada passejar sota la pluja. Sempre que puc, quan plou suaument, agafo el paraigua i somi!, a passejar pel poble. Si em preguntéssiu perquè m'agrada, no sabria contestar-vos. Però volent ser una mica poètic, diria que, quan plou, és com si s'emportés els mals esperits del dia a dia, i et deixés recarregar-te d'energia fins la pròxima jornada de pluges, no sé. Aquí teniu unes fotografies del meu passeig nocturn.
2 comentaris:
A mi també m'agradava passejar sota la pluja...quan no portava ulleres! Però per valls l'encant (o no encant, segons com es miri) de passejar quan plou, fa fred, de nit un dimarts, és que no hi ha ni déu!! Fa por i tot!
No has de tenir por. Jo porto passejant molts anys de nit i mai no m'ha passat res, i això que m'agrada passejar pel casc antic! Això, o és que passo desapercebut per als "cacos" xd.
Publica un comentari a l'entrada