Un passeig en avioneta.

Fa uns dies, vaig fer un viatge molt especial, vaig donar un passeig en avioneta. Un company de treball, be, més aviat el meu cap, té una avioneta i em va invitar a donar una volta amb ella. M'ho vaig passar pipa i vaig gaudir molt. Varem sortir de Vallmoll, on hi ha un petit aeròdrom, i ens en varem anar plàcidament fins on el riu Segre s'uneix amb l'Ebre. Planejant a baixa altura, varem seguir el riu fins la presa. La sensació era de tranquil·litat i d'humilitat, des de l'alçada, sentia com els quefers quotidians perdien importància, si més no, els desagradables. Després, ens varem dirigir en línia recta i guanyant altura, cap a la Musara, i d'allà a Valls i a Vallmoll. De fet, aquest és el petit relat del segon viatge, del primer... Intento d'oblidar-ho.

Excursió.

L'altre dissabte, el meu germà i jo, varem sortir a fer una excursió per la zona. La idea era fer la ruta Valls-Miramar-Prenafeta-Figuerola del Camp-Valls, i així ho varem fer. Varem gaudir de les esplendides vistes des de l'antena de Miramar (on es pot veure tota la plana de Valls i mes) i vam passar per un camí molt semblant als que es veuen al les pel·lícules del Vietnam. Va ser un dia ple de bones sensacions i vibracions i sobre tot de cansament. Jo vaix preparar l'excursió i jo vaig ser el culpable que ens perdéssim diverses vegades, i ens "peguéssim" una pallissa de 12 hores de i 35 Kms de caminada, excessiu, si el que vols és gaudir del paisatge. La calor i els saltamartins van estar bona part del camí amb nosaltres, però el que no va faltar en cap moment va ser, el bon humor i les ganes de repetir-ho novament, però aquesta vegada, això sí, millor planificat. Ah, i de passada vam fer una part de la ruta de Cister.

Mirar el cel.

Un intentant de descobrir l'essència del mal, reflexionant sobre això i allò, i sobtadament un escrit senzill i humil t'ho desmunta tot. El meu amic Oscar, en el seu bloc http://oscarmorata.blogspot.com/ fa un petit comentari sobre l'eclipsi de sol del qual va ser testimoni. Em va impactar, que voleu que us digui. Jo debatent-me entre el Ying i el Yang i el meu company ho dissol en un moment en unes senzilles línies. Revisar les meves idees tindré. Uf!, de vegades crec que parlo com el mestre Yoda. Massa teories al cap i voler buscar solució a tot, quan de fet, pot ser suficient... mirar el cel.

Spiderman i els jocs olimpics.

Veient com triomfen avui dia els superherois i en particular Spidermam, recordo quan jo, sent petit (i no tan petit), em sentia sol al llegir els comics de Spiderman i havia de llegir-los de forma diferent a avui (solament gràcies als amics de Barcelona, aquesta solitud quedava trencada i es convertia en alegria). Primer, abans era més difícil trobar comics del meu heroi favorit i no estava bén vist, almenys, de forma general, que un adolescent llegís aquestes coses, o almenys aquesta era la meva percepció. També, econòmicament, resultava complicat poder seguir més d'una col·lecció, sobretot al principi. Possiblement siguin coses meves i avui sigui igual de difícil que abans aconseguir un comic de superherois i llegir-se'l amb tranquil·litat, però el que és cert és que l'interès per ells a minvat molt. Segueixo de tant en tant alguna col·lecció, sobretodo de Spiderman, però ja no és igual. El mateix em passa amb els jocs olímpics. Abans els seguia amb molt d'interès i gairebé de forma apassionada, ara, gens. M'he perdut, pel poc interès la inauguració, el que dic, poc interès. Tal com ho veig, sóc jo el qual canvia, no Spiderman o els JJOO, i això dóna que pensar; no és que canviïn els temps, canvies tu. Els temps són com són, ni millors ni pitjors, però clar, cadascun de nosaltres ho veu com ho veu.

L'itinerari dels Boscos de Valls.

Buscant buscant, he trobat l'itinerari que més m'agrada i amb el qual em sento identificat, la ruta dels boscos de Valls. Per aquí encara no passa la Firagost, je je…

Firagost i aigua a Mart.

Aquests dies a Valls és la Firagost, el que significa, consum i massificació (jo he anat i he comprat un formatge). Aquest tipus de coses em resulten incomodes, però en ocasions caic en elles i consumeixo, i també és cert que no m'agraden les massificacions. Però en dies així, no penso en mi, si no en els veïns que han de viure tota la massificació de la gent i el soroll. No sé fins a quin punt és necessari tanta fira per a la promoció i el consum, no sé. I mentrestant la sonda Phoenix, sembla ser que troba aigua a Mart. Espero que en el futur, no convertim Mart en un Firagost. Ja sé que és molt demanar.

Condicionament.

Després de descansar uns quants dies del blog i dedicar-me a la meva família i treball, aprofito que tinc vacances per a posar al dia el blog. Això sí, el que no descansa mai és la ment i les seves divagacions i recerques. Encara que sóc aficionat a la ciència i en certa manera em considero un científic, la recerca interior marca bona part de la meva vida quotidiana, i una reflexió que ara us vaig a mostrar és una clara nota del que passa pel meu cap.
“El deseo de liberarnos del condicionamiento sólo fomenta el condicionamiento. Pero si, en vez de tratar de reprimir el deseo, comprendemos todo el proceso del deseo, en esa comprensión misma llegamos a liberarnos del condicionamiento. La libertad respecto del condicionamiento no es un resultado directo. ¿Comprende? Si emprendo deliberadamente la tarea de liberarme de mi condicionamiento, ese deseo crea su propio condicionamiento. Puedo destruir una forma de condicionamiento, pero quedo atrapado en otra. En cambio, si comprendo el deseo mismo, que incluye el deseo de liberarme, entonces esa misma comprensión destruye todo condicionamiento. La libertad respecto del condicionamiento es un producto secundario; no es importante. Lo que importa es comprender qué es lo que da origen al condicionamiento.”
La reflexió no és meva si no de krishnamurti, però és com si fos meva. Per a poder conèixer (que conèixer és estimar) l'exterior a mi, he de conèixer el que hi ha en mi. Un pal, ja ho sé.