Les boles de drac.

Un grup d'arqueòlegs, després de molts mesos d'investigació i recerca, amb innombrables excavacions, aquí i allà, troben el que es creia un mite, una llegenda, troben les "boles de drac". La mitologia explica que, si les reuneixes totes, pots demanar un desig, i ara aquesta mitologia, aquesta llegenda era realitat i estava davant dels seus brillants ulls. Les boles existien i la pregunta podia ser formulada. La mitologia també parlava d'un drac, però no n'hi havia res més que unes boles ataronjades brillant i emetent un lleu brunzit que semblava que digués, Fes-me una pregunta! Els científics encara estaven atònits. -Què fem? es preguntaven, -Formulem la pregunta? Si així ho feien, corrien el risc que les boles es separessin i s'escampessin pel món, si més no, això era el que comptava la llegenda. Un risc molt alt, però si no preguntaven, no sabrien si la troballa era real, si eren les veritables "boles de drac". Hi va haver una deliberació i decisió; formular una pregunta!, quina? aquesta era la part difícil de la qüestió. Sense abandonar el lloc de la troballa, van discutir en veu baixa, que preguntar. Un jove aprenent, absort encara per les boles, no intervenia en la discussió. Es va acostar més a elles sense que els altres s'adonessin del fet. Les boles, il·luminaven tota la seva cara i semblava que s'agitaven d'emoció. De forma inconscient, l'aprenent d'arqueòleg, va obrir la boca i de forma titubant, va fer una pregunta, -Perquè el món está en caos?- La resta de l'equip es va girar bruscament cap a l'aprenent i les boles. Sorpresos, van fer un gest instintiu d'allargar la mà per impedir que parlés, però la pregunta estava formulada i la resposta...

En aquest mateix instant, les "boles de drac" van començar a moure's entre si i sobre si mateixes, romanent en el mateix lloc però en moviment. La seva lluminositat augmentava a l'igual del lleu brunzit del començament. En uns instants tot es va aquietar. Només hi havia llum. Aquesta llum, de mica en mica va anar agafant forma, una forma diferent per a cada un dels presents, com si les boles escollissin la millor imatge per a cada un dels observadors, per respondre a la pregunta. I aleshores aquesta imatge va parlar.

"El món está en caos per que el món és igual que vosaltres. El món no deixa de ser un reflex del que tota la humanitat és. La dualitat humana es reflecteix en el món; hi ha, el que anomeneu, coses bones i coses dolentes. El vostre judici o moral sobre el món, és el món".

La imatge de llum va desaparèixer i en un tancar i obrir d'ulls, les boles. No hi havia res. Ja sense les boles, els uns als altres es van mirar i van mirar a l'aprenent. Les seves cares estaven plenes de ràbia. A cap li havia agradat la pregunta formulada i cap d'ells va prestar atenció a la resposta executada.

En la penombra del lloc, en silenci, una tènue i profunda ombra va aparèixer entre els homes i les dones, embolcallant-los i irritant-los, provocant-los l'ira, l'ira del drac.