Un oceà de dubtes.

En aquest món de contradiccions, creences, prejudicis i de més, un de vegades es troba "desorientat". Bona part de la meva vida ha estat influïda per la ciència i el mètode científic. Contrasta opinions, hi ha debat, no t'aferres a les idees i si no estàs segur, com molt tens una teoria sobre una cosa, almenys en principi. Al conèixer, literària-ment, a krishnamurti, això es va transformar significativa-ment, de forma especial en les relacions humanes i la seva conducta. El coneixement propi, com a base per comprendre el que t'envolta, es torna importantíssim. En aquest món on les idees són tan importants, veus, que probablement t'has d'alliberar d'elles, per poder veure amb més claredat. I aquí és on em trobo jo, sense una tendència política, cultural, religiosa... al menys en principi. La pròpia inèrcia de la vida, fa que hagis de prendre partit en moltes d'aquestes coses, i encara que un pugui pensar de forma diferent, al final fas el contrari del que penses. Això em succeeix, segura-ment, per la meva poca voluntat o poca comprensió de la meva pròpia forma de pensar. Un contratemps afegit a això, és que, sense creences definides, un pot trobar-se sol. Una creença no deixa de ser un punt de suport, una seguretat en aquest món tan canviant. Sóc d'una religió, partit polític o català, i això em dóna seguretat, sóc una cosa!, però quan això ja no te sentit per a un, que sóc? Això pot engendrar-me inseguretat, que tingui por i clara, és un inconvenient no desitjat. Potser sigui qüestió de no desitjar, no ho sé. No és fàcil viure a un planeta que et resulta, de vegades, hostil, però l'hàbit i el costum suavitzen això. Amb aquestes paraules no intento de dir que el que té idees o creences estigui equivocat, més aviat, intento de dir que sóc un mar, no! un oceà ple de dubtes.