Això podria ser la segona part de (passejant pels voltants). Si en passejar et fixes una miqueta, pots veure moltes coses, en aquest cas fongs o bolets. Aquí teniu una petitíssima mostra d'això.
Passejant l'altre dia pel poble, em vaig quedar mirant la lluna amb el meu fill, a la qual cosa ell m'assenyala les estrelles. Hi havia una quantitat inusual (seguramnet un efecte òptic), tant per l'hora com perquè avui dia des de Valls, a causa de l'anomenada contaminació lluminosa, no es veuen moltes. Vaig quedar impressionat i meravellat en veure tantes estrelles. No sé si hi ha o ha d'existir una normativa que reguli allò de l'enllumenat de les ciutats, fa uns anys des del terrat de casa meva es podien veure moltes estrelles i percebre la Via Làctia, ara no o no tant. No és que m'estigui queixant encara que em fa una mica de ràbia, però així com tenim el telescopi Hubble, tenim contaminació lluminosa, com gairebé sempre, un mal consol. Sigui com sigui, en aquell moment, el meu fill i jo, varem gaudir d'un cel ple d'estrelles.
En general, fins a quarts de vuit del vespre no puc anar a fer la ruta que faig quan corro, i això significa que se'm fa de nit molt ràpid, (els dies de cada dia). Ara com ara no és un problema, doncs em conec el camí prou bé. Però l'inesperat ha estat la companyia que he tingut en l'últim tram del passeig, ratpenats. Al començament em va sorprendre una mica, però ara me'n vaig acostumant i fins i tot són amics meus, no hi ha res millor que estar ben acompanyat. Estic impacient per veure quan s'uneixen a mi les òlibes i els musols.
La meva intenció no era parlar de la crisi en el bloc, però a causa d'un encreuament de cables i de la manera com són tractades les notícies, em decideixo a donar el meu punt particular. Si hi ha o no hi ha crisi econòmica no ho sé. L'economia té cicles, fa alts i baixos, uns poden ser més pronunciats, però no deixa de ser un reflex de la nostra avarícia i confiança. Un exemple clar és aquest; els bancs deixen diners a qualsevol que ho demana per tenir més clients i en definitiva més diners, i el que ho sol·licita, en massa ocasions, demana més del que pot pagar.
Però de fet no vull parlar d'aquesta crisi, que no sé si l'és, si no de la crisi que està patint la humanitat des de fa massa temps, i no em refereixo a una quantitat de centenars si no de milers d'anys. Aquests dies s'ha desarticulat, o una cosa semblant, una xarxa de gent que traficava amb pornografia infantil, i quan dic infantil em refereixo fins i tot a bebes. Què és això? Això sí és una veritable crisi i fa una eternitat que dura i aquest és només l'últim exemple del que ens fem els uns als altres. Per què no atenem a ells amb la mateixa força, intensitat, recursos, que com la crisi econòmica? Al cap i a la fi, una crisi econòmica en el primer món pot ser sortejada amb més o menys fortuna, però pots sobreviure a ella si tens una mica de previsió. La resposta pot estar en la nostra innata forma de ser, però aquest no és un bon consol. Mentre estic escrivint aquestes línies, m'estic prenent una coca-cola i unes patates fregides, bossa gran.
De tant en tant, miraré d'oferir-vos, com ja he fet, un passeig pels pensaments i paraules d'altres persones, i així mostrar-vos, de forma senzilla i humil, com aquest ésser ple de dubtes, veu el món. No n'hi ha cap pretensió en això, només una forma de parlar-vos a tots vosaltres. Aquí teniu la declaració que va fer Krishnamurti l'any 1929:"La verdad es una tierra sin senderos. El hombre no puede acercarse a ella a través de ninguna organización, de ninguna secta, dogma, sacerdote o ritual, ni a través de algún conocimiento filosófico o técnica psicológica. Tiene que encontrarla a través del espejo de las relaciones, a través de los contenidos de su propia mente, de la observación y no a través del análisis intelectual o la disección introspectiva. El hombre ha construido en sí mismo imágenes como una valla de seguridad; religiosas, políticas, personales. Estas se manifiestan en forma de símbolos, ideas, creencias. La carga de estas imágenes domina el pensamiento del hombre, sus relaciones y su vida diaria. Estas imágenes son la causa de nuestros problemas ya que dividen a los hombres. Su percepción de la vida esta moldeada por conceptos ya establecidos en su mente. El contenido de su consciencia es su entera existencia. Este contenido es común en toda la humanidad. La individualidad es el nombre, la forma, la cultura superficial que él adquiere a través de la tradición y el ambiente. La unicidad del hombre no reside en lo superficial sino en la libertad absoluta del contenido de su consciencia, la cuál es común en todos los seres humanos. Así él no es un individuo."
Bé, les vacances ja han passat, i com procuro, intento de fer una espècie de balanç, no molt profund, de la meva vida. Petites reflexions, una mica de coneixement propi, llegir més i d'altres petits detalls que t'entestes a no afrontar plenament els dies anomenats normals. I és veritat, com quan li van preguntar a un filòsof que què faria si li tocava la loteria, a la qual cosa ell responia; no cal preguntar-se el que un farà si li toca la loteria, si no, que farà si no li toca. Vivim pensant en el demà i ens oblidem de viure el avui. Bueno, el avui el vivim clarament, però segurament podria ser més intens aquest viure, si deixarem que el demà vingués sol, sense la nostra ajuda, sense ficar-ho en el present de forma forçada. Jo procuro de fer això, i hi ha dies per a tot. Aquestes vacances han estat així, meitat en el futur i meitat en el present. Podria acabar aquesta reflexió dient que espero que les vacances de l'any pròxim arribin aviat, però si així ho fes, ja estaria de tornada al principi. Res doncs, feliç i pròsper avui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
