Misteri resolt en un eclipsi estel.lar diari a 2.000 anys llum.

*Extret de elpais.com i traduït amb la tegnologia Google.

*En Epsilon Aurigae el company és una estrella petita i calenta envoltada d'un fi i enorme disc de pols.
A. R. - Madrid - 07/04/2010

Epsilon Aurigae és un singular sistema estel.lar, situat a 2.000 anys llum de distància i conegut des de fa 190 anys. La seva singularitat resideix en què cada 27,1 anys es produeix allà un eclipsi que dura 18 mesos. Es tracta d'una estrella gegant amb una massa quatre vegades la del nostre Sol, que forma un sistema binari amb un altre cos celeste que es creua per davant (en la línia de visió des de la Terra) i el fosc, el eclipsa. El problema fins ara és que aquest segon cos misteriós mai s'havia aconseguit veure, i havia diverses hipòtesis sobre la seva identitat. Un equip d'astrònoms dels EUA han resolt l'enigma, aconseguint per primera vegada obtenir imatges directes d'ell. Es tracta d'un disc líptic molt prim que envolta una estrella petita i massiva calenta. A més, amb les seves observacions i càlculs, els astrònoms han obtingut molta informació sobre el propi sistema binari i les propietats dels astres que el formen. Ells donen a conèixer la seva investigació a la revista Nature.

Imatges de la progressió de l'eclipsi iniciat el 2009 en el sistema binari Epsilon Aurigae. Es produeix cada 27,1 anys i dura 18 mesos.- JOHN D. Monnier / University of Michigan

Aproximadament el 60% de les estrelles forma part de sistemes dobles o binaris, encara que només un 0,2% aproximadament produeixen eclipsis, és a dir, que els seus plans orbitals estan alineats de tal manera que, vistos des de la Terra, un dels astres es creua per davant de l'altre ocultant o, almenys, atenuant molt la seva llum, explica Edward Guinan (Universitat Villanova, Pensylvania, EUA). Els eclipsis de cossos celestes han estat una eina molt útil en la història de l'astronomia, recorda aquest expert, i proporcionen informació essencial sobre les característiques físiques de les estrelles, com les masses, els radis, les temperatures o les lluminositats, però també sobre l'estructura dels astres i la seva evolució.
Brian Kloppenborg (Universitat de Denver) i els seus companys expliquen en Nature que, per observar Epsilo Aurigae, han utilitzat el conjunt de sis telescopis d'un metre de diàmetre Chara, situats a la muntanya Wilson (Califòrnia), aplicant la tècnica d'interferometria, que permet sincronitzar la llum captada pels diferents telescopis per obtenir imatges úniques d'una altíssima resolució. Així han vist la companya fins ara invisible de l'estrella gegant.
Per explicar eclipsis tan llargs (18 mesos), s'havien proposat diverses hipòtesis: des d'una gran nebulosa esfèrica i semi-opaca fins a un disc de matèria amb forat negre o un disc de matèria amb una estrella brillant al seu centre. L'equip de Kloppenborg explica que es tracta, efectivament d'un disc polsegós, molt fi, amb un astre petit i molt calenta al centre. Aquests astrònoms fins i tot han aconseguit precisar els paràmetres dels objectes del sistema: la supergegant ocultada a l'eclipsi és estranya, només unes quatre vegades més massiva que el Sol, el disc (segons observacions anteriors) és relativament fred (uns 300 graus centígrads) i el seu diàmetre és aproximadament quatre vegades superior a la distància Terra-Sol (150 milions de quilòmetres), en el centre del disc hi ha una estrella de sis vegades la massa solar. Se suposa que el disc ha anat creixent al capturar el material ejectat per la supergegant durant la seva evolució.
Aquest equip d'astrònoms explica que ha utilitzat el complex Chara per observar l'actual eclipsi (2009-2010) de Epsilon Aurigae en el seu inici, és a dir, el novembre i desembre de l'any passat. A més, ha estat essencial la col.laboració amb astrònoms aficionats. El màxim de l'eclipsi es produirà a l'agost d'aquest any i les observacions continuen.