El rugit de les màquines i homes era incessant, el que en el seu moment havia estat un lloc més o menys irregular, amb vegetació varia, s'estava convertint en un lloc llis i sense vida. Semblava que el fum de les màquines esborrar el que la naturalesa, pacientment, havia creat sense cap motiu. Aquest lloc, aquest tros de terra, aquest petit miracle de la natura estava sent domesticat. L'oposició era mínima.
I un bon dia aquest moviment de màquines i homes va cessar, i no se'ls va veure més.
Els dies van passar com núvols passen en una tempesta d'estiu ... i alguna cosa va sutseir. En la terra marró inert, es va poder veure un nou color, verd, verd vida. La reconquesta havia començat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada