Veïns

Contempleu uns quants veïns del barri. Com podeu veure, estic molt ben acompanyat.

Aiguamolls del Pla de Santa Maria.

Darrera les fàbriques del Polígon, hi trobem els aiguamolls del Pla de Santa Maria, uns aiguamolls únics a la comarca, que són parada per nombrosos ocells (destacant importants espècies protegides), i un espai privilegiat per poder observar-los. L’aigua d’aquests aiguamolls prové de la depuradora (situada ben a la vora); es té coneixement d’aquests des dels anys vuitanta. Pròxim als aiguamolls s’ha rehabilitat, amb el finançament de les empreses del Polígon Industrial, el Mas de Cal Branca, un destacat mas de grans dimensions, per ser utilitzat també per l’acollida dels visitants dels aiguamolls.

L'experiment més llarg del món espera novetats immediates.

Conegut com 'la gota de brea' espera la caiguda d'una nova gota, la primera des de l'any 2000 i la novena en la història d'aquesta investigació, que es va iniciar en 1927.

L'experiment conegut com 'la gota de brea', i està considerat el més llarg en temps del món, espera novetats en els propers dies. Concretament s'espera l'arribada d'una nova gota, la primera des de l'any 2000 i la novena en la història d'aquesta investigació, que va iniciar en 1927 el professor Thomas Parnell. L'estudi es basa en un embut farcit de brea. Amb ell, Parnell pretenia demostrar als seus alumnes que algunes substàncies que aparenten ser sòlids, com la brea, en realitat són fluids d'alta viscositat.


Des del principi, l'experiment no es va dur a terme sota condicions atmosfèriques especialment controlades, el que ha provocat que la viscositat del material variï al llarg de l'any per les fluctuacions de la temperatura. De fet, el 1988 es va posar aire condicionat a l'habitació on es troba l'experiment, a la Universitat de Queensland (Austràlia). D'aquesta manera, no hi ha un període constant en relació a la caiguda de les gotes. La primera es va produir a 1938 i la segona no va caure fins a 1947. Set anys hi va haver d'esperar per a la tercera (1954), de la mateixa manera que per a la quarta (1962). La següent ho van fer en 1970, 1979, 1988 i 2000.

El científic encarregat de custodiar aquest experiment, John Mainstone, ha explicat a la BBC, que ha vist "diverses gotes en gestió", d'aquí que la comunitat científica estigui esperant la caiguda de la novena gota en els propers dies. La investigació, que es troba en exhibició pública a la universitat australiana, s'ha mantingut al llarg d'aquests anys perquè "quan hi ha alguna cosa inusual sempre es vol saber més sobre això", segons ha explicat el científic.

Mainstone ha indicat que els més interessant poden ser "els dos o tres segons abans que caigui la gota". "En les últimes etapes, la gota està penjada d'unes quatre fibres. En algun moment, una d'elles es trenca, el que crea una situació inestable, així que les altres es trenquen i la gota cau", ha explicat. Per aquest esdeveniment ha diverses càmeres gravant l'esdeveniment i, fins i tot, es retransmetrà en viu per als curiosos a través d'internet.

Extret de publico i tradüit per gooble.

p.d. Per gentilesa de Juan Carlos.