Després de descansar uns quants dies del blog i dedicar-me a la meva família i treball, aprofito que tinc vacances per a posar al dia el blog. Això sí, el que no descansa mai és la ment i les seves divagacions i recerques. Encara que sóc aficionat a la ciència i en certa manera em considero un científic, la recerca interior marca bona part de la meva vida quotidiana, i una reflexió que ara us vaig a mostrar és una clara nota del que passa pel meu cap.
“El deseo de liberarnos del condicionamiento sólo fomenta el condicionamiento. Pero si, en vez de tratar de reprimir el deseo, comprendemos todo el proceso del deseo, en esa comprensión misma llegamos a liberarnos del condicionamiento. La libertad respecto del condicionamiento no es un resultado directo. ¿Comprende? Si emprendo deliberadamente la tarea de liberarme de mi condicionamiento, ese deseo crea su propio condicionamiento. Puedo destruir una forma de condicionamiento, pero quedo atrapado en otra. En cambio, si comprendo el deseo mismo, que incluye el deseo de liberarme, entonces esa misma comprensión destruye todo condicionamiento. La libertad respecto del condicionamiento es un producto secundario; no es importante. Lo que importa es comprender qué es lo que da origen al condicionamiento.”
La reflexió no és meva si no de krishnamurti, però és com si fos meva. Per a poder conèixer (que conèixer és estimar) l'exterior a mi, he de conèixer el que hi ha en mi. Un pal, ja ho sé.
Veient com triomfen avui dia els superherois i en particular Spidermam, recordo quan jo, sent petit (i no tan petit), em sentia sol al llegir els comics de Spiderman i havia de llegir-los de forma diferent a avui (solament gràcies als amics de Barcelona, aquesta solitud quedava trencada i es convertia en alegria). Primer, abans era més difícil trobar comics del meu heroi favorit i no estava bén vist, almenys, de forma general, que un adolescent llegís aquestes coses, o almenys aquesta era la meva percepció. També, econòmicament, resultava complicat poder seguir més d'una col·lecció, sobretot al principi. Possiblement siguin coses meves i avui sigui igual de difícil que abans aconseguir un comic de superherois i llegir-se'l amb tranquil·litat, però el que és cert és que l'interès per ells a minvat molt. Segueixo de tant en tant alguna col·lecció, sobretodo de Spiderman, però ja no és igual. El mateix em passa amb els jocs olímpics. Abans els seguia amb molt d'interès i gairebé de forma apassionada, ara, gens. M'he perdut, pel poc interès la inauguració, el que dic, poc interès. Tal com ho veig, sóc jo el qual canvia, no Spiderman o els JJOO, i això dóna que pensar; no és que canviïn els temps, canvies tu. Els temps són com són, ni millors ni pitjors, però clar, cadascun de nosaltres ho veu com ho veu. 
