...I per a acabar amb Star Trek, per ara, una tira còmica de Fanhunter. En el seu moment, quan m'ho vaig llegir, em va semblar genial i ara aprofito el moment per a compartir-lo amb vosaltres.
Els trekies estem d'enhorabona, l'any que ve s'estrena Star Trek XI. Per als incondicionals com jo, és l'escusa perfecta per anar al cinema, ara que vaig tan poc. Segons sembla, en aquesta pel·lícula, es esplica els origens dels tripulantes de la nau U.S.S Enterprise, James T. Kirk, el Sr. Spock i companyia. Res doncs, a començar a escalfar motors i anar fent boca. Llarga vida i prosperitat. Aquest dissabte passat ha estat un dia de considerable vent. De fet, divendres per la tarda-nit ja va començat a bufar fort. Al sortir al carrer, pel matí, em vaig trobar amb que estava tot remogut, com si hagués passat el servei de neteja però al revés. I el curiós, per un moment vaig pensar que era a l'oest i si no, mireu la fotografia. Res, que va ser un dia esplendit de vent.
En aquest món de contradiccions, creences, prejudicis i de més, un de vegades es troba "desorientat". Bona part de la meva vida ha estat influïda per la ciència i el mètode científic. Contrasta opinions, hi ha debat, no t'aferres a les idees i si no estàs segur, com molt tens una teoria sobre una cosa, almenys en principi. Al conèixer, literària-ment, a krishnamurti, això es va transformar significativa-ment, de forma especial en les relacions humanes i la seva conducta. El coneixement propi, com a base per comprendre el que t'envolta, es torna importantíssim. En aquest món on les idees són tan importants, veus, que probablement t'has d'alliberar d'elles, per poder veure amb més claredat. I aquí és on em trobo jo, sense una tendència política, cultural, religiosa... al menys en principi. La pròpia inèrcia de la vida, fa que hagis de prendre partit en moltes d'aquestes coses, i encara que un pugui pensar de forma diferent, al final fas el contrari del que penses. Això em succeeix, segura-ment, per la meva poca voluntat o poca comprensió de la meva pròpia forma de pensar. Un contratemps afegit a això, és que, sense creences definides, un pot trobar-se sol. Una creença no deixa de ser un punt de suport, una seguretat en aquest món tan canviant. Sóc d'una religió, partit polític o català, i això em dóna seguretat, sóc una cosa!, però quan això ja no te sentit per a un, que sóc? Això pot engendrar-me inseguretat, que tingui por i clara, és un inconvenient no desitjat. Potser sigui qüestió de no desitjar, no ho sé. No és fàcil viure a un planeta que et resulta, de vegades, hostil, però l'hàbit i el costum suavitzen això. Amb aquestes paraules no intento de dir que el que té idees o creences estigui equivocat, més aviat, intento de dir que sóc un mar, no! un oceà ple de dubtes.
Fent una passejada pel poble, pot observar-se una quantitat raonable de graffitis. Una part dels joves de Valls, usen aquest mètode per a expressar-se o el que sigui. N'hi ha que són realment chulos, i denoten una qualitat de dibuix notable. Aquests que podeu veure, són els que estan sota pont de la via, anant cap al Fornas. Si voleu veure més, podeu clicar aquí.
Aquesta setmana, el meu pare ha anat a buscar rovellons pels voltants i solament ha trobat fredolics. Sembla ser que hi ha pocs aquest any, almenys per aquesta zona. Aquests que veieu en la foto són els que m'ha donat a mi. I per a menjar-nos-els, una bona picada d'all i julivert i sofregir amb els fredolics? boníssims. El meu fill i tot es llepava els dits.
L'església de San Juan sota la lluna plena i un grapat de núvols.
Aquest matí en entrar a treballar, m'he trobat amb que, una nau que està quasi davant de la meva, estava cremant. Ja des de la carretera, abans d'entrar al polígon, es podia veure una gran fumera, que feia sospitar que alguna cosa es cremava. Dotacions de bombers, mossos d'esquadra, policia local i ambulàncies, envoltaven tota la zona. L'alcalde, també va estar allà, a primera hora del matí. En cap moment vaig tenir la sensació que hi hagués perill, i encara que no vaig poder aparcar davant de la meva nau, com faig generalment, si que vaig poder entrar a treballar. Per la tarda el foc estava pràcticament controlat, i només hi havia uns bombers removent i apagant les últimes restes. I el més important! No s'ha fet mal ningú, tan sols cartró i plàstic cremat i un magatzem que s'ha quedat només amb l'estructura i sense teulada. Avui, si mes no, ha estat un dia atípic a la feina.
Pel matí.
Per la tarda.
L'espai-temps és l'entitat geomètrica en la qual es desenvolupen tots els esdeveniments físics de l'Univers, en correspondència amb la teoria de la relativitat i d'altres teories físiques. El nom al·ludeix a la necessitat de considerar unificadament, la localització geomètrica en el temps i l'espai, ja que la diferència entre components espacials i temporals és relativa segons l'estat de moviment de l'observador. Així, es parla de continu espacitemporal. A causa de que l'univers té tres dimensions espacials físiques observables, és usual referir-se al temps com la "quarta dimensió" i a l'espai-temps com "espai de quatre dimensions" per emfasitzar la impossibilitat d'evitar considerar el temps com una dimensió geomètrica més. L'expressió espai-temps ha esdevingut d'ús corrent des de la Teoria de la Relativitat especial formulada per Einstein en 1905.
Però també està l'espai-temps psicològic.
L'espai-temps implica moure's del que és a (el que hauria de ser). Tinc por, però un dia estaré lliure de la por, si més no, això és el que un pensa. Canviar des el que és a (el que hauria de ser) involucra espai-temps. Ara bé, l'espai-temps implica esforç en aquest interval entre el que és i (el que hauria de ser). No m'agrada la por, i faré un esforç per comprendre-la., o descobriré la seva causa, o escaparé completament d'ella. Tot això implica esforç, i a l'esforç és al que estem acostumats. Vivim sempre en conflicte entre el que és i (el que hauria de ser). (El que hauria de ser) és una idea, i la idea és fictícia, no és el que sóc, que és el fet.
diumenge, 9 de novembre del 2008
El desplegament dels Mossos d'Esquadra a tota Catalunya.
Etiquetes de comentaris:
coses.
Aquestes són d'aquelles notícies que en lloc d'anar tu a elles, elles vénen a tu.
La pròxima comissària de Valls.
En primer terme, els barracons dels mossos, al fons, la pròxima comissària.
I en aquest enllaç, les declaracions del conceller. http://es.youtube.com/watch?v=uH3JWsyyhHU
Un passeig que segurament no faré mai, si més no físicament, serà per la Lluna, i no cregueu que no em fa ràbia. Per consolar-me, tinc un petit telescopi que de tant en tant monto, me'l col·loco en el terrat i observo la Lluna bocabadat. Últimament m'he ideat un sistema per poder-li fer fotografies. Amb uns tubs de plàstic, gomes i cartró, m'he construït un dispositiu d'acoplament per la càmara de fotos i el telescopi i... vinga! a fer fotografies. La càmara és digital però senzilla, 3 mp, però fa la feina de sobres. La qualitat la podeu comprovar a la fotografia de sota. El que importa en aquest cas, és la imaginació.
Cada un de nosaltres té les seves coses i la meva, musicalment parlant, és els Bee Gees. To Love Somebody és la cançó que més m'agrada. En el primer vídeo es veu la cançó original, en el segon, una versió en concert amb la col·laboració de Yvonne Elliman, millorada amb l'ajuda de saxòfons i trompetes i trombons. Cada vegada que l'escolto atentament, se'm posa gallina de piel.
En el tauler de suro del treball, hi ha un dibuix com el que veieu més avall. Com no sé molt d'anglès, no sabia que deia, però m'intrigava una mica. Avui m'he decidit a saber que posa i ho he mirat per la xarxa. Sorprenentment va ple d'aquest i d'altres dibuixos semblants. No és que el lema sigui molt del meu agrado, però aquí està. Mai no es donin per vençuts!
Movent el ninotet groc per la meva ment, he trobat això. Senzillament im-pressionant.
Imagination - Just An Illusion
Imagination - Just An Illusion
Si em preguntéssiu quina es la meva tendència política, us diria que sóc apolític. Antigament si que tenia alguna tendència, que a més a més va anar variant amb el temps, però ara no, podríem dir que la política o els polítics i jo no som a la mateixa ona. Així i tot, un sempre té una simpatia o interès envers alguna tendència en particular. A les eleccions americanes, un, en general, simpatitza més amb els demòcrates, però aquesta vegada ha passat "algu" una mica diferent. No negaré el gran carisma del que serà president, Barack Obama, ni la seva preparació per dirigir aquest enorme país, però no sé perquè, a mi John McCain m'agradà també, una miqueta, des del principi. De fet tinc entès que no és un republicà convencional. Fa molt de temps que no em fixo en el color de la pell o el sexe d'una persona, som tots iguals dintre de la diversitat, i en el cas americà, igual; no he mirat un negre contra un blanc o viceversa, si no, dues persones amb l'objectiu d'arribar a la Casa Blanca. La democràcia, tal com s'entén avui, tampoc és a la meva ona, però no seré jo qui negui la gran festa que han generat aquestes eleccions democràtiques i la mobilització ciutadana. Des d'aquí m'ha semblat observar, que els mitjans de comunicació espanyols es van posar de part d'Obama des del principi, però com vaig pensar en el seu moment, perquè hem tingut un Bush o un Aznar, tenim ara un Obama o un ZP. També es parla d'esperança, però m'imagino que, no importa el color de la pell del llop, un llop és un llop, referint-me a tota la maquinària americana, sobretot en assumptes exteriors. Intento de dir, per si no se m'entén, que aquest gran espectacle mediàtic ens impedeix de veure una mica més enllà. En aquests temps que corren, no escatimem a enviar enviats especials, per poder cobrir la notícia des de tots els punts de vista possibles, fins i tot, que de fet siguin tots el mateix. I en aquests temps que corren, les donacions dels ciutadans americans, a les campanyes dels candidats, han estat molt elevades. Sigui com vulgui, en la batalla pel poder, guanyi qui guanyi, sigui blanc o negre, ells guanyen i jo perdo. Alcem les nostres copes i brindem amb cava, visca la democràcia, les guerres preventives i els decrets llei. Si, ells poden.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
