El torrent de la Xamora.

Feia temps que no feia una cosa com aquesta. El meu germà i jo hem recorregut el torrent de la Xamora des del barri de la Xamora fins l'alçada de l'Ikea. Ha estat un recorregut emocionant i divertit on fins i tot hem tingut de reptar per poder avançar. Un matí resplendit.

Una anàlisi revela que una petita part del genoma humà actual és ‘prestat’.

*Un pare neandertal i una mare sapiens. Aquest encreuament entre espècies era considerat fins ara una hipòtesi peregrina, però un estudi genètic ha confirmat per primera vegada que entre la nostra estirp i els nostres cosins germans en l’evolució hi va haver una hibridació fa uns 80.000 anys, just quan començaven les primeres migracions fora de l’Àfrica. Possiblement no va ser ni intensa ni gaire duradora, però sí que va existir i va deixar per a la posteritat una empremta indeleble.La hibridació és una de les principals conclusions de la primera seqüenciació genètica de l’ADN neandertal, una filigrana científica que ha estat possible gràcies a la troballa d’uns ossos de fa 40.000 anys que, de forma miraculosa, havien conservat ADN pràcticament intacte. D’acord amb l’anàlisi, entre l’1% i el 4% dels gens dels humans eurasiàtics són herència d’aquella primitiva hibridació. Són gens prestats pels neandertals. «Hi ha fragments sencers de cromosomes en els humans moderns no africans que són idèntics en els dels neandertals», explica a aquest diari un dels autors del treball, Carles Lalueza-Fox, de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC-UPF).

*Extret de el periodico.

IRON MAN 2

L'heroi que he seguit i és la meva referència Marvel és Spider-man, alguns de vosaltres ja ho sabeu. Els mutants i fantàstic també, però tinc un record molt especial amb els "Vengadores" i com llegia aquests còmics sentat al costat del meu amic Oscar i Virgilio. Un dels components d'aquest grup de superherois és, o era, l'Home de Ferro, Iron Man, un personatge que m'agradava especialment i que també tenia sèrie pròpia. Bé doncs, he anat al cinema a veure la segona part de la pel·lícula que l'han estrenada aquesta setmana, IRON MAN 2. M'ha agradat. És divertida, de vegades profunditza, fa alguns l'ullets a temes relacionats amb els superherois i alguna cosa més. Un detall de com canvien els temps, o així m'ho sembla, és que un personatge com NICK FÚRIA, agent al comandament de la S.H.I.E.L.D. és negre i no blanc com ho és el còmic. Suposo que per a un fan incondicional no és un canvi acceptable, però vist de forma general jo diria que sí, qüestió de gustos. El mateix diria d'IRON MAN. Suposo que cal veure-la, no com un fan, si no com un consumidor de cinema, no sé, però podria dir que tracta, ni que sigui de passada, alguns dels aspectes més destacats de l'heroi de còmic. I acabo amb una frase que li va dir una MÀQUINA a un Home de Ferro de futur "fràgil pell sota armadura daurada... ".

Raimon Panikkar.

Raimon Panikkar és una d'aquestes persones que no estant d'acord necessàriament, almenys de forma concisa, amb ella, et fa pensar. He anat alguna vegada a Tavertet a presenciar alguna de les seves xerrades i encara que discrepo, en principi, amb algunes de les seves afirmacions, em fa pensar, reflexionar, qüestionar, dubtar. He trobat aquest vídeo per la xarxa i és summament interessant. No comparteixo, puntualment, algunes de les seves divagacions, però en general, si. Crec que val la pena invertir els sis minuts i mig que dura l'enregistrament i escoltar algu tan senzill i a la vegada llunyà, o així m'ho sembla.

Uns planetes que giren al revés desafien a la ciència.

*Extret de ABC.es i traduït amb la tegnologia Google.
*Astrònoms suïssos han descobert nou planetes fins ara desconeguts fora del nostre sistema solar. La notícia podria ser una més dels nombrosos anuncis de nous exoplanetes trobats més enllà d'aquests límits-ja es coneixen 452, però la troballa d'aquests mons ha ajudat a conèixer una estranya particularitat. Alguns d'ells-i altres que ja es coneixien, però que no havien revelat aquest misteri-orbiten en direcció contrària a la rotació de la seva estrella, L'oposat al que succeeix amb la Terra i la resta de planetes que ens acompanyen en aquest gran ball al costat del Sol-amb l'excepció de Mercuri-, el que resulta més que sorprenent. Aquesta troballa representa un seriós i inesperat desafiament per a les actuals teories de formació planetària.

.Impressió artística d'un exoplaneta amb una òrbita retrògrada / ESO

«És una veritable bomba», assegurava Amaury Triaud, estudiant de doctorat del Observatori de Ginebra, Un dels responsables de seguir el trànsit d'aquests planetes. En l'actualitat, es creu que els planetes es formen en el disc de gas i pols que envolta una estrella jove. Aquest disc, conegut com protoplanetari, Trencada en la mateixa direcció que l'estrella. Com és lògic, s'espera que els planetes que es formen a partir del disc orbiten més o menys en el mateix pla i en la mateixa direcció que la seva estrella, és a dir, que compleixin un ordre. Així funciona el Sistema Solar, amb l'excepció de Mercuri.
No obstant això, quan el WASP (Cercador Gran Angular de Planetes) detectar els nou nous exoplanetes ii els investigadors van comparar les seves òrbites amb les d'altres ja coneguts, l'equip va trobar que més de la meitat d'aquests Júpiter calents -Planetes amb masses semblants o superiors a la de Júpiter, però que orbiten molt a prop dels seus sols-posseïen òrbites descurats de l'eix de rotació de les seves estrelles mare. Fins i tot van descobrir que sis exoplanetes d'aquest estudi, dels quals dos són nous, tenen moviments retrògrad, és a dir, que orbiten la seva estrella en la direcció «equivocada».

Un trencaclosques

«Els nous resultats desafien certament la creença convencional que els planetes sempre han orbitar en la mateixa direcció que gira la seva estrella», assenyala Andrew Cameron de la Universitat de St Andrews, Que va presentar els nous resultats en la Reunió Nacional d'Astronomia del Regne Unit, que se celebra aquesta setmana a Glasgow.

. Galeria d'exoplanetes amb òrbites diferents / ESO

En els 15 anys transcorreguts des que es descobrissin els primers Júpiter calents, El seu origen ha constituït un veritable trencaclosques. Per explicar el moviment retrògrad dels nous exoplanetes, una teoria migratòria alternativa suggereix que la proximitat dels Júpiter calents als seus estrelles no es deu a les interaccions amb el disc de pols, sinó a un procés evolutiu més lent que implica «un estira i arronsa gravitacional amb estrelles o planetes companys més distants », al llarg de centenars de milions d'anys. Després que aquestes pertorbacions hagin empès a exoplaneta gegant a adoptar una òrbita inclinada i allargada, la fricció associada a les forces de marea fa que perdi energia cada vegada que passa a prop de l'estrella. Finalment podria quedar assentat en una òrbita gairebé circular, propera a l'estrella, però amb una inclinació aleatòria. «Un sever efecte col.lateral d'aquest procés és que podria acabar amb qualsevol planeta petit semblant a la Terra present en aquests sistemes», Indica Didier Queloz, de l'Observatori de Ginebra.
En dos dels planetes amb moviment retrògrad recent descoberts s'han trobat altres companys massius i distants que podrien potencialment ser la causa de l'alteració. Aquests nous resultats impulsaran una intensa recerca de nous cossos en altres sistemes planetaris.

La Ciutat de les Idees.

Després de l'èxit de La Ciudad de las Ideas, aquesta fantàstica trobada de ments pensants d'arreu del món va tornar un any més tard a la seva mateixa seu, a Puebla de los Ángeles, Mèxic. Redes tornar a presenciar aquesta apassionada celebració d'idees noves i provocadores llançades a un calorós públic per diversos científics, creatius i líders d'opinió. En aquest programa, Eduard Punset entrevista a Catherine Mohr, enginyera i mèdica de la Stanford School of Medicine. Extret de redes.

Just an illusion.

Fa una estoneta que he anat a veure la pel·lícula SÓLO ELLOS, una tendra i reflexiva història de com un pare vidu educa de forma peculiar els seus fills.

Punts de vista, il·lusions.

La nostra ment interpreta el seu entorn de forma única per sentir-se segura. Segurament nosaltres veiem les coses molt semblants uns amb altres, però repte a qui sigui a que m'ho demostri.

Avui hi ha un partit de futbol interessantíssim, el MADRID-BARÇA. Jo, que presumeixo que m'agrada el futbol, més enllà dels colors, a la pràctica no és així. Em fa ràbia no poder gaudir del partit plenament, perquè de fet vaig amb un equip. He fet la prova diverses vegades, veure un partit amb un amic que és de l'altre equip i cada un de nosaltres veu un partit diferent, és com si cada un de nosaltres veiés la seva pròpia il·lusió. Dubto molt de que jo sigui el que veu el veritable partit i això que m'esforço. Com va dir algú en el seu dia "futbol és futbol" i com us diu un servidor ara, just an illusion.