Prefereixo la decadència a la injustícia.

Definició de decadència:

Es denomina decadència a tot allò que pateix una caiguda, un deteriorament, ja sigui en la seva salut física si és un animal o persona, i que en els éssers humans més pot ser mental o de valors, o d'un deteriorament en el seu aspecte o estructura si es tracta de coses, o societats o civilitzacions. Exemple: "L'ancià es troba amb les seves forces físiques i la seva salut mental en decadència" o "El teu guarda-roba mostra signes de decadència" o "Si el govern segueix prenent mesures errònies, la seva legitimitat entrarà en decadència". La decadència pot revertir millorant la seva condició o de continuar, acabar amb l'existència d'aquest subjecte o objecte.

És un concepte pejoratiu, que aplicat a nivell social i valoratiu, fa al · lusió al detriment dels valors tradicionals respecte a la moral, a la religió, als vincles familiars, a la solidaritat, etcètera. Per exemple: "L'individualisme és una mostra de la decadència social", "L'home modern es troba en decadència pel que fa a les seves creences religioses".

El concepte de decadència s'utilitza molt en l'àmbit històric per fer referència a aquells períodes que porten a la destrucció d'un model polític, econòmic, social, o per fi d'una època. Així es parla de la decadència d'Egipte, que després d'un període de crisi va caure en poder dels perses l'any 525, de la decadència de l'absolutisme monàrquic com a sistema polític que obre pas a les idees democràtiques i republicanes, de la decadència del Imperi Romà que el va portar a la seva fi en no poder resistir-se a les invasions bàrbares, o de la decadència del capitalisme presagiada per Marx.

Definició d'injustícia:

Es defineix a la injustícia com la falta de justícia, de bé comú i d'equilibri dins de diversos grups socials que poden anar des de la comunitat tota fins el subjecte individual. Com a tal, la injustícia implica principalment el no respecte pels drets tant dels individus com de la societat en conjunt, i aquest no respecte o aquesta manca de drets pot fer-se visible d'innombrables formes: algunes més petites i gairebé invisibles, altres més notòries i flagrants. Si entenem que la justícia és la recerca del bé comú i del benestar conjunt, la injustícia serà llavors el benefici d'alguns darrere del perjudici a altres.

La injustícia pot estar present en qualsevol tipus de formació social, havent-hi alguns científics aconseguit observar-la en comunitats animals. En el cas de l'home, la injustícia sorgeix a partir de la corrupció dels valors de veritat, respecte, solidaritat, amor pel proïsme i ètica. Quan algun d'aquests valors no es té en compte i és deixat de banda en els comportaments de cada dia, els actes d'injustícia es fan clarament presents.

En pensar en injustícia o en la manca de justícia, immediatament tendim a associar-la amb situacions de resolució judicial o legal. En elles, la injustícia s'evidencia en no condemnar apropiadament a un criminal, en no actuar d'acord al que estableix la llei, etc. No obstant això, hi ha moltes maneres d'actuar de manera injusta en el dia a dia sense que això sigui necessàriament penat per la llei. Aquest és el cas d'aprofitar-se d'un individu quan vol comprar un article en informar malament el preu, no cedint el pas al transeünt per part dels automobilistes, no respectant l'espai públic i danyant-lo amb escombraries, etc.

El treball a favor de l'eliminació de les conductes injustes circumstancials o globals és una cosa en què tota la comunitat s'ha de comprometre. La injustícia existeix quan els individus d'una societat o comunitat no reconeixen els drets dels altres i passen per dalt d'ells. El canvi d'actitud davant petites o grans situacions d'injustícia és l'únic camí cap a l'assoliment de sòlides estructures de justícia.