
Trobada a Sibèria una nova espècie d'humans que van viure fa 40.000 anys.
•Els científics no han pogut confirmar el sexe de l'homínid
*La seqüenciació genètica de l'os d'un dit trobat a la cova de Denisov, al massís de l'Altai, al sud de Sibèria, ha permès als científics identificar un nou tipus d'homínid, l' X-Woman, Que va viure a les muntanyes d'Àsia Central fa uns 40.000 anys. L'estudi ha estat encapçalat per Johannes Krause, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolucionista, de Leipzig (Alemanya).

L'anàlisi, del qual ha informat a internet la revista Nature, Indica que l'os correspon a un nen de sis anys. Aquest DNA mitocondrial, que no coincideix amb el del homo erectus, Correspon a una migració procedent d'Àfrica, diferent de les protagonitzades pels avantpassats de l'home de neandertal al continent.
Va poder haver coexistit amb neandertals.
L'edat del fòssil trobat indica que l'espècie en qüestió podria haver coexistit amb neandertals i l'ésser humà modern en aquesta regió del món. Els científics no han pogut confirmar el sexe de l'homínid, encara que en anglès li han donat el nom de X-woman (dona X), ja que el descobriment s'ha basat en ADN dels mitocondris, que només s'hereta per via materna.
Descarten més troballes a la zona.
Un altre misteri rau en el fet que en el lloc de Sibèria on s'ha efectuat la troballa s'han trobat altres artefactes i eines molt més moderns, de pedra i d'os, inclòs un braçalet i altres ornaments.Segons els científics, la troballa obliga a revisar les teories sobre les migracions procedents d'Àfrica. En lloc de que els humans sortissin d'aquell continent en dues onades principals, es planteja que fos un procés continu i oscil lant.Els científics creuen que no és probable que s'identifiquin noves espècies que van viure en regions més humides perquè l'ADN no sobreviu més de diversos milers d'anys en aquestes condicions, però consideren que es poden fer nous descobriments en zones més fredes.
*Extret de elperiodico.com i traduït amb la tegnologia Google .

En l'accelerador de partícules LHC (sigles en anglès que signifiquen Large Hadron Collider o Gran Colisionador d'Hadrons), construït sota terra a prop de Ginebra, Suïssa, els feixos de protons que van circular per l'interior de l'anell de 27 quilòmetres van xocar amb una energia màxima de 2,36 teraelectronvoltios (TeV), batent el rècord anterior de 1,96 TeV aconseguit en l'accelerador del Fermilab, als Estats Units.Des de fa dècades, els físics estan analitzant el nombre de partícules de cada classe produïdes com a conseqüència de les col lisions d'alta energia. Per això se sap que quan els protons xoquen, la seva energia es transforma predominantment en partícules anomenades fondes, específicament, en dos tipus de mesons coneguts com pions i kaones.Per la seva sorpresa, els autors del nou anàlisi van trobar que el nombre d'aquestes partícules va augmentar més ràpidament amb l'energia de la col.lisió que el predit per les seves models, basats en els resultats de col.lisions de menor energia.Usant l'LHC, els físics esperen trobar tard o d'hora el Bosó de Higgs, una misteriosa partícula hipotètica que proporciona massa a les altres partícules, així com evidències d'altres fenòmens físics enigmàtics com la supersimetria, i dimensions extra de l'espai.L'LHC és capaç de causar col.lisions de fins a 14 TeV, però els científics van intensificant gradualment la potència de la màquina per raons de seguretat.