Aquestes son d'aquelles setmanes, que per una cosa o una altra no saps o no se t'acut res de escriure. De passar, passen coses, sense anar més lluny el Sant Jordi, però com no sé què dir respecte a aquest tema, doncs no dic res. Sí que és veritat que he estat fumut uns dies, però és que de vegades no hi ha inspiració. He aprofitat i aprofito per estar en família, una mica necessari per mantenir un bon equilibri emocional. Vaig mirant curiosament els blocs que segueixo, amb poca participació, això sí, però els segueixo amb interès, sobre tot el que és a terres llunyanes. Com diuen en una frase del Senyor dels Anells "estic dispers com a mantega en massa pa".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bé, de vegades cal dispersar-se per tornar a reunir-se amb més força. Espero que no sigui res greu. I aprofita la família, que és el que val la pena.
Per aquí, acostant-me a la matinada treballant fent observacions. Potser tornaré a veure l'alba... si no està gaire ennuvolat, és clar.
Una hora molt tranquil·la, plena de pau.
Gràcies Oscar. No ha estat res greu, una mitjà grip llarga, res més. I si, la família és molt important, però de vegades no m'importaria estar aquí amb tu, encara que el dia estigués molt ennuvolat i ple de pau.
Publica un comentari a l'entrada