Valls és una ciutat de torrents i per a accedir des de casa al centre del poble tinc la possibilitat de passar per dos d'ells, el torrent de la xamora i el de sant pou. Per a mi és un plaer, i deu ser degut al fet que una petita part de la meva infància l'he passada jugant en ells (en la xamora hi ha un). Em trobo molt aprop d'ells. A més, aquests micro-hàbitats que es creen en ells, em fan veure la rica i tenaç que és la vida. Aquest mes de maig està sent un mes plujós i els torrents baixen amb un bon cabal, però en general, la major part de l'any estan secs. Sigui com sigui, cada vegada que passo per sobre d'ells, no puc evitar mirar-los i gaudir de la vista.
2 comentaris:
Podrien arreglar-los una miqueta, com el de Mas Miquel, perque el Torrent de la Xamora des del pont de la carretera de Montblanc sembla la selva tropical!
Però ves, jo tinc molts bons records d'allà baix a la fusteria. El primer lloc on vaig fer agro-rafting! Un bon lloc per embrutar-te i fer el boig a dos minuts de casa.
Quins records, ho tinc tan present com si fora ahir, remember when...
Publica un comentari a l'entrada