El meu germà i jo fa anys que ens varem separar, l'estimava com a mi mateix. Ell va emigrar cap al sud i jo cap al nord. Va ser dur. Quan vaig arribar a la gran Ciutat del Nord, tot era riquesa i treball, pero jo no vaig ser ben rebut, no els agradaven els estrangers. Amb esforç i tenacitat vaig aconseguir de fer-me un lloc i viure dignament. Amb el temps vaig muntar el meu propi negoci; lluny quedaven els dies de calamitats i humiliacions. Ara jo era un d'ells, parlava com ells, pensava com un ciutadà del Nord. La ciutat va créixer i va créixer i amb ella la demanda de feina. Jo necessitava personal per el meu negoci i vaig haver de contractar estrangers nou-vinguts. Persones brutes i incultes eren els nous immigrants, sense papers ni humanitat. Encara que... per una estranya raó, alguna cosa m'era familiar de tota aquella cosa, d'aquelles persones vingudes de les terres del sud. Però què podria ser? Res, segurament.
Fa... Sempre he estat aquí. Aquí estan les meves arrels, la meva família, els meus germans. Estimo a aquesta terra com a mi mateix.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada