contes: L'OVNI.

Al començament el vaig veure una mica borrós. Jo estava contemplant el cel blau del matí, sense més, perquè no tenia una altra cosa millor que fer que això. I sobtadament... això!. No l' aconseguia de distingir amb claredat, però era evident que allí, en el cel, hi havia alguna cosa. Semblava que no es movia, però no estava segur, fins que el vaig tenir davant dels meus nassos. Era un... OVNI. Segurament no el vaig poder distingir fins aquest moment, perquè no havia vist mai res igual. Brillava com un llamp i es movia suaument, esmunyint-se pels edificis del barri. Em vaig cagar de por! No podia moure'm. Volia sortir corrent i amagar-me, però no podia i no sabia per què. Era jo, que de la por estava immòbil o eren ells els que m'havien paralitzat? Què volien? Vénen per destruir-nos, colonitzar-nos? Estan sols o hi ha més naus? Tindran un aspecte horrible? En un segon van passar més pensaments pel meu cap que en tota la meva vida. Sobtadament l'OVNI es va quedar congelat en el cel, no es movia. Una vibració va començar a sortir d'ell. Intentava de dir-me alguna cosa, comunicar-se amb mi! Un soroll desconegut va esclatar en les meves oïdes i després un suau xiulet, i una cantarella que deia... hola.

Final paral-lel: Sobtadament l'OVNI es va quedar congelat en el cel, no es movia. Una vibració va començar a sortir d'ell. Intentava de dir-me alguna cosa, comunicar-se amb mi! Un soroll desconegut va esclatar en les meves oïdes i després un suau xiulet, i una cantarella que deia... Esteu tots morts.