Això eren tres porquets que un bon dia van decidir d'emancipar-se. Els tres germans, doncs, es van aventurar al desconegut, a la llibertat. Van contemplar la gran vall i cada un d'ells va escollir un lloc per construir la seva casa.El primer dels germans, un porquet ecològic i amant de la natura, va decidir de fer-se la casa de palla. L'aire fresc del matí, acariciava la seva pell quan s'aixecava; la cabanya i l'entorn eren una mateixa cosa.
El segon dels porquets, amant també de la natura, però una mica més fredolic, es va construir una casa de fusta. Més robusta que la del seu germà, no deixava passar la suau brisa del matí, però si la tèbia calor del sol del migdia.
El tercer germà, el més conservador dels tres porquets, decideix d'edificar-se una casa de pedra. Més costosa que les anteriors, li proporciona molta seguretat, però no deixa entrar ni la suau brisa ni la calor tèbia de la preciosa vall.
Una tarda de tardor, un llop va arribar a la vall. Tenia fam i en veure la casa de palla, es va acostar a ella. Al trucar a la porta, aquesta es va obrir de bat a bat i va espantar el porquet que estava preparant-se el berenar. El porquet va sortir corrent! Amb berenar en mà, va saltar per una finestra i s'en va anar directament a la casa de fusta. El llop també es va espantar! Mentre pensava en el que havia passat, el seu estómac exclamava una mica de menjar. Va entrar a la casa de palla, però poc menjar va trobar en ella, unes molles de pa i poca cosa més. Va decidir de seguir els passos del porquet espantat. Va arribar a la casa de fusta. Els dos porquets que estaven dintre, en veure'l, per una esquerda, es van espantar i es van preguntar qui seria aquest desconegut pelut. El llop va trucar a la porta i ningú no va contestar. Va tornar a trucar, ara amb més força, i el pestell va saltar i la porta es va obrir. Els porquets aterrats, van sortir corrent per la porta del darrere, en direcció a la casa de pedra. El llop no sortia de la seva sorpresa, "Què està passant?" es preguntava, i mal humorat, va decidir de seguir als porquets. Tenia fam, però la ràbia per la incomprensió era superior. Va arribar a la casa de pedra. Davant seu s'aixecava un edifici ben construït, d'aparença robusta i acabat impecable. Va trucar a la porta. Dintre, els tres porquets, estaven espantats però tranquils, "En aquesta casa no podrà entrar" deia el tercer germà, "La vaig construir perquè fos inexpugnable". El llop va insistir, trucant a la porta, i en veure que ningú no responia, va decidir d'entrar a la casa com fos. El llop, indignat, volia una resposta a aquesta, per a ell, estranya conducta. Va intentar entrar de mil i una maneres, li va ser impossible! Exhaust, va caure al terra mort de cansament i de fam. Darrere la finestra, els tres porquets van veure com el llop defallia. Es van mirar entre ells, i es van dir. Des d'ara caldrà construir cases de pedra, oi?
