Durant tota la setmana passada, al sortir de treballar a la tarda, podia contemplar un espectacle bellíssim, el ball de Venus i Júpiter en el cel. Podia veure's com cada dia estaven en una posició diferent l'un de l'altre, acostant-se a poc a poc, tímidament, com si fossin dos adolescents en ple flirtejar. I avui la rematada final, la Lluna s'uneix al ball encara que la nit no acompanyés del tot, núvols i fret. Amb paciència al final he pogut treure aquesta foto, però si voleu veure unes de chulas, cliqueu aquí. Durant tota la setmana passada, al sortir de treballar a la tarda, podia contemplar un espectacle bellíssim, el ball de Venus i Júpiter en el cel. Podia veure's com cada dia estaven en una posició diferent l'un de l'altre, acostant-se a poc a poc, tímidament, com si fossin dos adolescents en ple flirtejar. I avui la rematada final, la Lluna s'uneix al ball encara que la nit no acompanyés del tot, núvols i fret. Amb paciència al final he pogut treure aquesta foto, però si voleu veure unes de chulas, cliqueu aquí. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Com canvia la posició de la Lluna en poques hores, oi?. Aquesta tarda he tornat a fer més fotos. Ja estava més separada.
Aquestes alineacions i d´altres han sigut admirades i temudes per els pobles naturals, donant pas a mites, llegendes i possiblement un pre-calendari.
De fet son situacions mol boniques que donen peu a pensar que som mol, mol petits.
@ Oscar. Abans-d'ahir a la tarda vaig poder veure com la Lluna tapava Venus i després ho deixava veure a poc a poc.
@ Joan. Moltes nits, que es pot veure el cel tan majestuós, no puc evitar pensar en els nostres avantpassats i com interpretaven el que veien; déus, mitologies, pors, etc.
Publica un comentari a l'entrada