La meva idea original era escriure sobre un programa repetit de Redes. En ell, es parlava del fàcil que es pot suggestionar a la ment sense adonar-se'n, i que de vegades es pot arribar a la manipulació involuntària de les persones. Un dels exemples que s'explicaven, era el de que si et diuen que alguna cosa pot ser dolenta, quan observes aquesta cosa, la veus més dolenta del que es en realitat. No recordo el nom del científic que feia aquestes proves i experiments, però era interessant la forma que tenia de veure l'ésser humà i la seva conducta. Encara que aquesta era la idea que tenia per al comentari d'avui, al final he preferit dedicar aquest temps i el pròxim a explorar una mica per aquí fora i també per dins, sense rumb ni objectiu, una mica difícil, si més no per a mi, però em trobo animat i en una certa manera motivat a fer aquesta exploració. Segurament estaré uns dies sense escriure en el bloc, i tampoc crec que llegeixi res a internet. Si trobo res que explicar en aquests dies d'exploració, és possible que vulgui comentar-vos-ho, i si així es, ho faré, però el meu pensament original es estar uns dies sense connectar l'ordinador. Una salutació a tots els que m'aneu llegint y fins aviat. Ah! i tranquils, portaré un bon equipament, no sigui que descobreixi alguna cosa.
En el centre de la Via Làctia, la nostra galàxia, s'ha trobat un forat negre, denominat Sagitari A. Es troba a 27.000 anys llum de nosaltres, el que equival més o menys a 254.000 milions de milions de quilòmetres. El fenomen còsmic va ser trobat per un grup de científics alemanys que va utilitzar, per a concretar l'observació, dos telescopis de l'Observatori Europeu del Sud, situat a Xile.
I aquest 12 de desembre, la Lluna va ser plena pràcticament en el seu perigeu o distància mínima de la Terra, i això la fa un 14 per cent més gran i un 30 per cent més brillant que les llunes plenes que hem vist en els últims anys. D'acord amb l'agència espacial dels Estats Units, NASA, aquesta és la Lluna plena més brillant i la més alta, a l'hemisferi nord, de l'any, a causa de que estarà 28 mil quilòmetres més a prop del normal de la Terra. Una lluna tan brillant com aquesta no la tornarem a veure fins l'any 2016, fora que es viatgi fins ella, és clar!. Vaig poder fer-li aquesta fotografia acoplant la camara de fotos a uns prismàtics 10x25, i vaig tenir la gran sort de poder veure un estel fugaç, almenys tres segons d'estel!, de les Gemínidas. Amb el forat negre no vaig tenir tanta sort i no li vaig poder fer cap fotografia.
Ja fa dies que els estornells sobrevolen el poble i deixen la seva petjada sobre els cotxes, carrers i cases en forma de caca. Pels matins i per les tardes se'ls pot veure volant en ramats, com és de costum en ells. Aquesta mostra majestuosa de la natura em meravella i em relaxa. Avui els he pogut veure com colonitzaven les grues i formaven aquests núvols tan característics, voletejant i jugant.
El que semblava que mai succeiria sembla que succeira, l'any que ve s'estrena en el cinema Watchmen, la novel·la grafica de Alan Moore i Dave Gibbons. Com sèrie limitada, és una de les meves favorites, vaig gaudi i gaudeixo d'ella de tant en tant, no m'avorreix ni em cansa, és genial. No sé com serà la pel·lícula, la majoria de les adaptacions al cinema de comics, són una mica més que mediocres, salvant alguna excepció. Aquí us deixo amb una foto i el tráiler. Si voleu saber més, aquí hi ha un bloc molt interessant que et posa al dia sobre aquest assumpte en qüestió.
Durant tota la setmana passada, al sortir de treballar a la tarda, podia contemplar un espectacle bellíssim, el ball de Venus i Júpiter en el cel. Podia veure's com cada dia estaven en una posició diferent l'un de l'altre, acostant-se a poc a poc, tímidament, com si fossin dos adolescents en ple flirtejar. I avui la rematada final, la Lluna s'uneix al ball encara que la nit no acompanyés del tot, núvols i fret. Amb paciència al final he pogut treure aquesta foto, però si voleu veure unes de chulas, cliqueu aquí.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
