Manifestacions.

En els últims temps, però no de forma exclusiva, evidentment, s'han efectuat moltes manifestacions. EL NO A LA GUERRA, va ser una de les més multitudinàries. Estrany que no es veiessin moltes de SI A LA PAU. Des de la crisi fins ara, la manifestació s'ha, per dir-ho d'algun manera, especialitzat; manifestacions de diferents sectors de la societat, en contra de l'avortament, capitalisme, contra el plan Bolonia, i fins i tot els autònoms i empresaris s'han apuntat a aquesta... moda o necessitat.

Jo em pensava que jo no era un manifestant consumat, però per el que sembla sí que ho sóc, una altra badada per la meva part. L'altre dia em vaig veure immergit i sorprès enmig d'una d'aquestes manifestacions, a la qual vaig acudir voluntàriament però de forma inconscient. Em trobava allà, enmig de la multitud, res desorientat i amb les idees clares, gastar! Enmig de la crisi, la desocupació, la inseguretat, s'alçava una manifestació que ens unia a tots, si més no, a tots els que estàvem allà, la manifestació del consum que no contra el consum. El Parc Central de Tarragona estava ple a vessar, amb gent, entre els que m'incloc jo, d'aquí cap enllà, somrient i gastant, manifestant-se de forma pacífica i consumista.
Com diu en ocasions un amic meu, la manifestació ha d'ésser diària i personal, quan compres o gastes, quan portes els nens al col·legi, al treball o els estudis, en teu dia a dia, amb els que t'envolten, o no! Podem continuar manifestant-nos en contra o a favor del que sigui i fer-nos la foto i no atendre el nostre fill, amics, parents, coneguts o desconegut, osigui, continuar com fins ara.

P.D. Això hauria d'haver estat un conte, però no em vaig veure amb la lucidesa suficient per escriure'l.