La ment.

Li feia molt de mal el cap, però això no era el pitjor! Les veus que sentia l'estaven martiritzant i torturant contundent-ment. Li parlaven i li deien que ho fes. "Fes-ho!" rugien les veus en el seu cervell sobtada-ment. "No, no, no!" exclamava ell, intentant de deixar-se anar de les veus que li retenien la voluntat veloç-ment. Es debatia entre el fer i el no fer feixuga-ment. La seva voluntat estava al límit i no podia aguantar més. Deambulava d'un lloc a un altre desesperada-ment, com si en el seu recorregut pogués trobar la sortida i fugir de si mateix. S'estirava dels cabells significativa-ment, en un intent desesperat per arrencar-se aquests no desitjats pensaments. "Fes-ho!", novament les veus. "No!", nova i ràpida-ment, la seva resposta. La lluita arriba pràctica-ment a l'extenuació. La rendició no és una alternativa, però segura-ment com continués així, no tindrà un altre remei. Mínima-ment, sense saber com, aconsegueix forces i assoleix de desfer-se de les veus per un instant. Aprofita, il·lusòria-ment, per cercar una solució a aquesta tortura, no la troba! Les veus tornen amb més intensitat i l'atrapen contundent-ment. Evident-ment, la tortura arribava a la seva fi. Voluntària, necessària, i irònica-ment abandona. No resisteixi ni un segon més. I aleshores... ho va fer, còmoda i tranquila-ment, ho va fer! Fi.