Els motors de la nau interestel·lar van rugir en aproximar-se al planeta Sirius III. Segons l'examen preliminar, el planeta era inert i ric en minerals i abundava el ferro. Si això es confirmava, en poc temps, el lloc s'ompliria de colons per extreure la matèria prima i poder construir més naus espacials, i prosseguir l'explotació de la galàxia. Des que es van inventar els motors transestel·lars AAB Cremadors, l'explotació es va fer possible. Abans, amb els ja vells motors WZ Expansió, només es podia aspirar a explorar el sistema solar. La nau va entrar en òrbita geocèntrica sobre el planeta i va enviar dues sondes per fer un examen més exhaustiu de la roca metàl·lica. Van desaparèixer. Es va enviar una tercera sonda, també va desaparèixer. Intrigats a la nau, van decidir d'enviar una missió tripulada a la superfície del planeta. Això trencava el protocol d'exploració planetària la P.E.P., doncs sense una avaluació de les sondes, no s'enviava a éssers humans a llocs desconeguts. Però el planeta no semblava perillós, pensaven, i atribuïen la pèrdua de les sondes, a algun camp electromagnètic no detectat des de l'òrbita.
La llançadora es va posar en la superfície de Sirius III. D'ella va sortir un equip d'exploració, armat amb rifles TT3 i instrumental de detecció. Amb cautela, van començar a caminar pel dur i rocallós món extraterrestre. Davant d'ells, una plana plena de roques i diminuts cràters. Les roques eren de diferents mides, no més grans que la pròpia llançadora. No semblava que hi hagués res estrany, però aquí és on es va perdre la comunicació amb una de les sondes i la sonda no hi era. Sobtadament, les roques van començar a moure's. Els exploradors no es van adonar fins que va ser massa tard. La vida, en forma de roques, va engolir els éssers humans i a la llançadora, no deixant senyal del succeït allà. Més amunt, a dalt, a la nau interplanetària, creixia la inquietud, s'havia perdut contacte amb l'equip d'exploració. De forma urgent es va decidir d'enviar equips de rescat. D'ells tampoc es va saber res.
La llançadora es va posar en la superfície de Sirius III. D'ella va sortir un equip d'exploració, armat amb rifles TT3 i instrumental de detecció. Amb cautela, van començar a caminar pel dur i rocallós món extraterrestre. Davant d'ells, una plana plena de roques i diminuts cràters. Les roques eren de diferents mides, no més grans que la pròpia llançadora. No semblava que hi hagués res estrany, però aquí és on es va perdre la comunicació amb una de les sondes i la sonda no hi era. Sobtadament, les roques van començar a moure's. Els exploradors no es van adonar fins que va ser massa tard. La vida, en forma de roques, va engolir els éssers humans i a la llançadora, no deixant senyal del succeït allà. Més amunt, a dalt, a la nau interplanetària, creixia la inquietud, s'havia perdut contacte amb l'equip d'exploració. De forma urgent es va decidir d'enviar equips de rescat. D'ells tampoc es va saber res.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada