Joan i l'anell.

Nota de l'autor, és a dir, jo:

No tinc per costum, ni és la meva intenció, dedicar aquests contes a ningú, però en aquest cas faré una excepció. La inspiració per al conte, em va venir a propòsit de pensar en el meu joier favorit, en Joan. En aquest cas, com que va ser primer el joier que el conte,l'hi dedico a ell. Res, aquest conte és per a tu Joan.

Era la tercera vegada que mirava en el mateix calaix i... res. Tot el taller havia estat revisat i repassat com a mínim tres cops i no trobava el que buscava. L'anell, que era l'objecte perdut, era d'or blanc amb uns fins cristalls incrustats al seu voltant. En Joan, que era l'artesà i joier que havia fet i perdut aquesta obra, estava enormement inquiet, doncs, li semblava que sens dubte, l'anell, era el seu millor treball, fruit de la inspiració i dedicació. Ara no el trobava i no sabia on l' havia ficat.
Tot el matí perdut buscant l'anell. Cansat i nerviós va seure a la cadira de treball i intenta visualitzar el dia anterior i veure si així, tènia sort i recordava on va posar la preada joia. Aleshores va recordar que, a darrera hora de la nit, abans de ficar-se al llit i encara al taller, va començar a pensar en el disseny d'un anell que li perseguia feia dies, imaginant-ho, detall a detall. Va començar a pensar com el construïa, com el modelava, com el guiava a la forma desitjada, examinant-lo i treballant-lo fins l'últim detall. Com incrustava, amb molta delicadesa, els cristalls de Swarovski, la quantitat exacta que posava, la seva orientació, per trobar l'efecte desitjat. Com utilitzava or blanc, un dels seus materials preferits. Ho havia planificat he imaginat tot en el seu cap, de tal manera, amb tanta perfecció, que semblava que havia succeït realment. Amb un suau somriure als llavis, va constatar que tot havia estat el fruit de la seva imaginació, amb tal grau de realisme, que realment pensava que havia succeït, que ho havia fet. Es va aixecar de la cadira. Va agafar les seves eines i el material necessari i sense més dilació, amb els seus hàbils dits, es va posar a fer la seva millor obra. Fi.

Nota 2:

És estrany, o no tant, com un conte pot prendre forma i cobrar vida durant uns moments, més o menys llargs, a la ment, i veure'l com si fos un autèntic record. Això és el que m'ha passat amb aquest conte. He vist en Joan, en el seu taller, que no sé com és, creant un anell tan real com els mateixos pensaments. He vist brillar en les seves menudes i fortes mans, cristalls Swarovski. He vist, sempre en la meva ment, com buscava l'anell extraviat i com seia a la cadira de treball, preocupat i reflexiu. Aquests regals que ens ofereixen els pensaments, de tant en tant, o no, són l'energia per continuar gaudint, per dir-ho d'alguna manera, de l'escriure o escriure-us. Potser estava equivocat al començament de la primera nota i possiblement si, aquests contes, estiguin dedicats a tots vosaltres. Després d'escrit l'escrit, a l'igual demà canvi-ho d'opinió.