Ràdio i opinió.

A propòsit d'una lectura en el blog http://sensesenso.blogspot.com/ , m'ha sorgit una reflexió que vull compartir amb tots vosaltres. A causa del meu treball, puc escoltar molt la ràdio. Encara que de forma general tinc una o dues emissores "favorites", acostumo a fer zàping si els temes que tracten en aquell moment, no em venen de gust escoltar-los. I he constatat una cosa que anteriorment ja havia reflexionat; el nivell dels conductors dels programes d'opinió i els seus contertulians, no és molt alt! El zàping que faig és força divers, i sento tant emissores territorials com nacionals, Catalanes i Espanyoles. La crítica que fan a la classe política, que com a crítica em sembla bé, és previsible segons el comentarista i la seva tendència, fent que la tertúlia sigui com un mastegament de xiclet constant. Quan toquen temes d'actualitat, ¾ del mateix. Mira que porto anys escoltant la ràdio i no recordo, encara que la memòria no és el meu fort, que cap comentarista canviés d'opinió en plena tertúlia, veient que estava equivocat, en escoltar un altre contertulià. Davant d'opinions diverses, es pot suposar que n'hi hagi almenys una persona que estigui equivocada o que el seu punt de vista no s'ajusti a la realitat. Aquesta és una notable semblança amb els polítics. L'altra és que, presumeixen de vegades, els periodistes i tertulians, de que són imparcials i independents, que són lliures i que no actuen sota cap pressió exterior, sigui un govern, partit polític, poder fàctic, o el que sigui, però critiquen als periodistes d'altres emissores que si actuen sota aquestes pressions. Ràdios catalanes critiquen a ràdios espanyoles i al reves, com si es tractés de govern i oposició. Tal com ho veig, que evidentment està subjecta a tot tipus de crítica, aquesta presumpta llibertat que diuen que tenen, el que fa és esclavitzar aquesta opinió. Són esclaus de la seva pròpia llibertat, són esclaus de les seves pròpies idees.