diumenge, 30 de març del 2014

Mosaic de 360 graus de la nostra galàxia.

*NASA presenta mosaic de 360 graus de la nostra galàxia 
21 març 2014

L'especialista en imatges del Spitzer Space Science Center ha explicat que el mosaic de 20 gigapixel utilitza la plataforma de visualització de Microsoft WorldWide Telescope, i es deriva del projecte Galactic Legacy Mid-Plane Survey Extraordinaire


L'Administració nord-americana de l'Aeronàutica i l'Espai ( NASA ) va presentar aquest divendres el nou mosaic de 360 graus amb zoom de la Via Làctia en la Conferència TEDactive 2014 , que conclou avui a Vancouver , Canadà .

El visualitzador digital de la nostra galàxia es va construir a partir de més de dos milions d'instantànies infraroges preses durant la recent dècada pel Telescopi Espacial Spitzer de la NASA , va dir l'expert Robert Hurt .

L'especialista en imatges del Spitzer Space Science Center ha explicat que el mosaic de 20 gigapixel utilitza la plataforma de visualització de Microsoft WorldWide Telescope , i es deriva del projecte Galactic Legacy Mid - Plane Survey Extraordinaire .

Spitzer , llançat a l'espai el 2003, ha passat més de 10 anys estudiant des dels asteroides del nostre sistema solar a les galàxies més remotes a la vora del univers observable .

En aquest temps , ha dedicat un total de quatre mil 142 hores ( 172 dies ) a la presa de fotografies del disc de la Via Làctia en llum infraroja , i és la primera vegada que aquestes imatges es recomponen en una sola visió expansiva .

* Extret de El correo de Orinoco i traduït amb la tengnologia Google.
dimecres, 6 de novembre del 2013

Tres noies i jo.

Ja era dissabte a la tarda i un servidor s’apropava a poc a poc al cinema de la ciutat. Generalment no acostumo a anar sol, la dona o els amics m'acompanyen, però aquesta vegada vaig a veure una d'aquestes "pelis" que només m'agraden a mi.
Per ser primera hora de la tarda, hi ha força gent a l'entrada del cinema. Compro l'entrada i entro a la sala que em correspon i com era d'esperar, no hi ha ningú; a la sala estic jo sol. Em sento a la butaca corresponent i agafo el mòbil. Miro si tinc algun correu pendent per llegir i ràpidament ho poso en mode silenci. De manera instintiva miro al meu voltant i no veig ningú, es confirma la meva sospita, estic sol com un mussol. Tindré tota la sala per a mi. Tot d'una sento un xiuxiueig darrere meu. Em giro i veig tres noies, una rossa, una morena i una pèl-roja. Desprès de fer una repassada rapida de dalt a baix , confirmo que són joves i maques, molt maques! En això és en el primer que em fixo. , ja no estaré sol a la sala!..., i aquesta és la meva primera reflexió. Les tres joves se senten darrere de tot, com si els fes por endinsar-se més avall enmig de la penombra. Comença a enfosquir-se totalment  la sala, em poso còmode del tot a la butaca i em concentro plenament en el rectangle blanc que tinc davant meu. Comença l'acció!
Torna la llum, però crec que no és l'expressió adequada en aquest moment, la llum me la ha donat la pel·lícula que acabo de veure, Fantàstica! Em llevo content i orgullós per haver gaudit d'un bon film. M'enfilo cap a la sortida i no veig a les tres noies, pot ser que hagin estat imaginacions meves i en realitat he estat sol mirant la pel·lícula.
Surto del cinema i miro al meu voltant i les veig, no havia estat fruit de la meva imaginació. Em fixo que parlen acaloradament entre elles, segurament comentant algun detall de la pel·lícula, si els a agradat això, si no els a agradat allò altre, no ho sé! Bé, sigui com sigui, no és cosa que a mi amb pertoqui. Per la meva part aniré a fer un cafè i després a casa. No he començat a posar els meus pensaments en acció quan les tres noies s'acosten a mi i jo diria que inquietament.
-Perdona!- Em diu una d’elles- Tens cobertura al mòbil?
- Up! No ho sé, deixa que miri- Des que havia posat el mòbil en silenci que no havia pensat més en ell.- No, sembla que no. Miraré de fer una trucada.- Dic, però...- No hi ha senyal, no sento res.
- T'has fixat que no hi ha ningú al carrer? - Em diu una altra d’elles.
-Doncs ... no.- Responc.
-No funcionen els mòbils i no hi ha ningú pels carrers, és tot molt estrany, no us sembla- afirma la jove de forma un pel nerviosa.
No negaré que és estrany. Aquest és un lloc concorregut i un dissabte a aquestes hores no acostuma a estar buit.
-Mirem dins d'aquest Bar a veure  si veiem a algú.- Dic tranquil·lament. Però està buit.
-Espera.- Torno a dir.- Mirem al del costat.- Tampoc hi ha gent, que és estrany, penso.
-Tornem al cinema i mirem dins.- Diu una.
-D'acord.- Diem la resta.

A la entrada res. Decidim de mirar a les sales. Quan jo vaig entrar fa dues hores, hi havia gent que entrava a altres sales, i ara no hi ha ningú. Res de res, ni una ànima. Sortim fora.
-Què fem?- Ens preguntem. Decidim no separar-nos  i anar junts cap al centre de la ciutat. Els carrers estan deserts i els cotxes parats, però alguns, enmig de la carretera. Un altre com si volgués aparcar, però dins no hi ha ningú. Mentre caminem, seguim mirant dins dels bars que ens trobem i res. Ens comencem a posar nerviosos. Seguim intentant parlar pel mòbil però sense sort.
-Vull anar a casa meva i veure  que passa. - Diu la morena.- I tots assentim amb el cap.
-Podríem anar tots junts, no cal que ens separem per ara, que us sembla.- Diu la rossa.
-D'acord. - Dic jo. He de confessar que estic acollonit.
Tot això és molt estrany, ni en la millor pel·lícula apocalíptica sobre la fi de la humanitat, s'hauria fet millor. Carrers deserts, cotxes enmig de la carretera, ni un ésser humà excepte nosaltres quatre i un silenci inusual.
-Deixeu-me provar una cosa.- Dic mentre caminem i entro al primer lloc que trobo i miro si hi ha llum. No hi ha. Entro en una botiga i tampoc hi ha llum.
-Sembla- Dic.- Que no hi ha llum a la ciutat. És com si l'haguessin desconnectat de la xarxa elèctrica.
Una d'elles es va cap a un cotxe que està en mig del carrer. Mira i les claus estan posades. Intenta posar-lo en marxa i té èxit.
-Els cotxes funcionen!! - Diu emocionada.
Tant elles com jo havíem anat al cinema a peu i no havíem tingut l'oportunitat ni l'ocurrència de fer això fins aquell moment.
-Com és possible que no hi hagi ningú? - Diu algú de nosaltres.
Les següents hores van ser, no sabria com descriure-les... estranyes? No trobem a ningú en cap de les nostres cases. Jo, quan arribo a la meva, en companyia de les meves amigues, tampoc trobo a  ningú. Ni la meva dona ni el meu fill. La casa esta buida de vida, com si estigués preparada per posar-la a la venda. Allà, en aquella casa buida de vida, em vaig ensorrar.
No se quants dies portem així, pot ser una setmana o un mes, no ho sé. El record constant dels éssers estimats que ja no estan, em fa perdre el contacte amb el temps transcorregut.  Però una cosa si la tinc clara, fins al dia de avui, la nostra ciutat és buida de persones.
Pel que fa als aliments, per ara, no ens hem de preocupar. En els supermercats i botigues d'alimentació hi ha menjar i beguda envasada suficient per mantenir-nos a nosaltres quatre durant anys.
Passa el temps i no se com, però, poc a poc, anem emocionalment refent-nos.
La Maria, l'Anna, la Mònica, que és així com es diuen les meves amigues de supervivència apocalíptica i jo, intentem portar algun tipus de rutina en aquest món sense sentit. Ens assignem tasques i treballs per enganyar aquesta situació demencial, i per no estar tota la estona divagant i divagant fins a tornar-nos bojos.
Es fa de nit i em trobo estirat enmig del no-res mirant el cel. Abans, mirant una estoneta el cel, podies veure llumetes movent-se  i fent pampallugues al cel. Eren avions que anaven d'un lloc a un altre sobrevolant  el majestuós firmament. Ara res. Semblaria com si el món s'hagués aturat i hagués deixat a quatre desgraciats com testimoni d'aquest fet.


Un matí vam agafar un cotxe, i assegurant-nos que tenia força gasolina ens varem aventurà a anar a una altra ciutat, una gran ciutat. No només no trobem a ningú sinó que a més, possiblement perquè és una gran ciutat, la trobem envellida i desolada.

Fins no fa res, les ciutats estaven plenes de gent i érem més de 7.000.000.000 de persones a tot el món. Guerres i terrorisme, injustícia i pobresa d'això també hi havia. I ara que? El món s'ha emprenyat i a fet neteja? Ha pensat; Estic fins els continents! i ha dit prou?

    
Avui decidim fer una volta pels voltants de la ciutat i de fet, no costa res, ja que estem a quatre passes d'un bell bosc. Els coloms volen, les formigues s'arrosseguen per terra com un exèrcit de soldats en formació, en els arbres se sent el piular dels ocellets ... A la resta dels éssers vius de la terra no sembla que els hagi passat el mateix que a les persones. Jo diria que estan tots o almenys uns quants.
Comença a fer-se tard i diem de fer un petit foc i seure al seu voltant. És una idea bonica, crec, semblaria com si féssim una cosa normal, com quan érem més joves i sortíem d'acampada.
El soroll del foc encoratja a la reflexió, i les meves amigues comencen a parlar i divagar.
-Des que vam sortir del cinema i ens trobarem els quatre, que no hi ha hagut cap senyal de vida humana.
-No hi ha electricitat i la ràdio que tenim que funciona a piles no capta cap emissora ni senyal. Malauradament podríem dir que estem sols en aquest món.
-Si això és així, no seria el nostre deure repoblar la terra, tornar a començar? Tenim de tot, aliments, eines i estem nosaltres quatre, no crec que hi hagués cap dificultat a aconseguir-ho.
-Tens raó, com a mínim ho hauríem d'intentar.
En tot moment, no us penseu, segueixo atentament la divagació de les meves companyes i mentre les escolto, veig com cau sobre meu, la responsabilitat compartida de la creació d'un nou món.
En això que les tres em miren a mi, buscant complicitat en la mirada. Jo, me les miro, intentant no mostrar cap tipus d'emoció més enllà de la comprensió dels seus arguments.  Com a la Bíblia, en el llibre del Gènesi, em veig com Adam però amb tres Eves. Tot d'una, m'aixeco.
-Vaig a buscar més llenya.- Dic serenament, allunyant-me d'elles a pas tranquil.
El sol s'està posant, la seva llum dibuixa llargues ombres al meu voltant i jo segueixo caminant. Camino i camino fins que no es va saber res més de mi.



Fi.
dissabte, 21 de setembre del 2013

La Voyager 1 surt del sistema solar.

*Fita històrica per a la ciència aeroespacial. Per primer cop, un objecte fet per l'ésser humà ha sortit del sistema solar. És la sonda Voyager 1, que és a 18.000 milions de quilòmetres de la Terra i ja no es troba sota la influència del Sol. 36 anys després del seu llançament, la sonda Voyager 1 ha sortit del sistema solar i ja no navega entre partícules emeses pel Sol, sinó entre partícules produïdes a l'espai exterior. Segons la NASA, és una fita equiparable al dia que l'home va trepitjar la Lluna.



*Extret de tv3.cat

dimecres, 26 de juny del 2013

L'HORT DEL RA.

Agricultura ecològica a Valls.








dilluns, 10 de juny del 2013

Amics propers al barri: 2 de 2.







dijous, 6 de juny del 2013

Amics propers al barri: 1 de 2.







dijous, 30 de maig del 2013

Veïns

Contempleu uns quants veïns del barri. Com podeu veure, estic molt ben acompanyat.






dimecres, 15 de maig del 2013

Aiguamolls del Pla de Santa Maria.

Darrera les fàbriques del Polígon, hi trobem els aiguamolls del Pla de Santa Maria, uns aiguamolls únics a la comarca, que són parada per nombrosos ocells (destacant importants espècies protegides), i un espai privilegiat per poder observar-los. L’aigua d’aquests aiguamolls prové de la depuradora (situada ben a la vora); es té coneixement d’aquests des dels anys vuitanta. Pròxim als aiguamolls s’ha rehabilitat, amb el finançament de les empreses del Polígon Industrial, el Mas de Cal Branca, un destacat mas de grans dimensions, per ser utilitzat també per l’acollida dels visitants dels aiguamolls.





dilluns, 6 de maig del 2013

L'experiment més llarg del món espera novetats immediates.

Conegut com 'la gota de brea' espera la caiguda d'una nova gota, la primera des de l'any 2000 i la novena en la història d'aquesta investigació, que es va iniciar en 1927.
L'experiment conegut com 'la gota de brea', i està considerat el més llarg en temps del món, espera novetats en els propers dies. Concretament s'espera l'arribada d'una nova gota, la primera des de l'any 2000 i la novena en la història d'aquesta investigació, que va iniciar en 1927 el professor Thomas Parnell. L'estudi es basa en un embut farcit de brea. Amb ell, Parnell pretenia demostrar als seus alumnes que algunes substàncies que aparenten ser sòlids, com la brea, en realitat són fluids d'alta viscositat.


Des del principi, l'experiment no es va dur a terme sota condicions atmosfèriques especialment controlades, el que ha provocat que la viscositat del material variï al llarg de l'any per les fluctuacions de la temperatura. De fet, el 1988 es va posar aire condicionat a l'habitació on es troba l'experiment, a la Universitat de Queensland (Austràlia). D'aquesta manera, no hi ha un període constant en relació a la caiguda de les gotes. La primera es va produir a 1938 i la segona no va caure fins a 1947. Set anys hi va haver d'esperar per a la tercera (1954), de la mateixa manera que per a la quarta (1962). La següent ho van fer en 1970, 1979, 1988 i 2000.

El científic encarregat de custodiar aquest experiment, John Mainstone, ha explicat a la BBC, que ha vist "diverses gotes en gestió", d'aquí que la comunitat científica estigui esperant la caiguda de la novena gota en els propers dies. La investigació, que es troba en exhibició pública a la universitat australiana, s'ha mantingut al llarg d'aquests anys perquè "quan hi ha alguna cosa inusual sempre es vol saber més sobre això", segons ha explicat el científic.

Mainstone ha indicat que els més interessant poden ser "els dos o tres segons abans que caigui la gota". "En les últimes etapes, la gota està penjada d'unes quatre fibres. En algun moment, una d'elles es trenca, el que crea una situació inestable, així que les altres es trenquen i la gota cau", ha explicat. Per aquest esdeveniment ha diverses càmeres gravant l'esdeveniment i, fins i tot, es retransmetrà en viu per als curiosos a través d'internet.

Extret de publico i tradüit per gooble.

p.d. Per gentilesa de Juan Carlos.
divendres, 19 d’abril del 2013

Els canvis són poderosos.

En un món tan canviant com el nostre, adaptar-se pot ser fonamental per a la supervivència d'un mateix i el seu entorn. Algú va dir alguna vegada, que els canvis són oportunitats i jo així ho crec. Res doncs, a viure ia treure profit als canvis.
dimecres, 10 d’abril del 2013

Un tomet pel bosc.


Caminant caminant, trobem aquests amics al bosc.




diumenge, 24 de febrer del 2013

El Atlas de las Nubes.

Crec que senzillament és una obra mestra. Una pel.lícula que constantment em xiuxiueja a cau d'orella i em manté en una reflexió contínua com poques pel.lícules han aconseguit. Recomanable al 100x100.



divendres, 2 de novembre del 2012

Per què George Lucas ha venut el seu imperi a Disney.

  • Extret de 20minutos i traduït per google.
  • Veiem com i per què George Lucas, creador i propietari de 'Star Wars', ha venut la seva gran creació a Disney per més de 3.000 milions d'euros.
  • Comencen els rumors sobre qui dirigirà i protagonitzarà el nou lliurament.



RAFA Vidiella. 2012.11.02 - 11:57
Transcorria l'estiu de 1967 quan el jove i (diuen) prepotent Francis Ford Coppola intentava rodar, amb un pressupost ridícul, una comèdia musical anomenada La vall del arc de Sant Martí . A les dificultats del projecte (sobretot la de fer-se respectar, perquè Coppola tenia 28 anys i els seus tècnics eren cinquantena escèptics) es va sumar una altra preocupació: ¿qui era aquest tipus rabassut, barbut i vint com ell que cada dia es presentava al plató per observar malaltissament tot el que hi passava?
45 anys després coneixem la resposta: George Lucas . L'home que aconseguiria el 1977 l'èxit més absolut amb La guerra de les galàxies , que canviaria el cinema amb Industrial Light and Magic i que ara ha venut a Disney seu imperi, Lucasfilm, per 3.125.000 d'euros , 325 més dels que va pagar la companyia de Mickey Mouse per Marvel , però tot just la meitat del que va haver de desemborsar en el seu moment per Pixar .

Un cineasta diferent

Així és: Lucas va saber que els èxits del futur serien sobretot entreteniment, endevinar que els ordinadors eren l'espasa làser definitiva i ara, amb 68 anys, torna a sorprendre a la indústria donant un pas al costat i abandonant el lloc de comandament . La màquina segueix en forma: s'espera que la venda d'objectes relacionats amb la saga facturi 160 milions d'euros el 2013, i encara hi ha interès cinematogràfic per Star Wars (les tres últimes pel · lícules van recaptar 1.400 milions d'euros), però Disney prendrà les regnes .
La companyia, clar, es va afanyar a anunciar que un nou capítol (el setè, que arrencarà allà on acabava El retorn del Jedi ) s'estrenarà el 2015 . Serà l'any en què Disney podria arrasar als cinemes de tot el món amb, entre altres, dues pel · lícules de Pixar ( Dia dels Morts , sobre la cèlebre festa mexicana, i un projecte encara sense nom sobre la ment humana), la segona part de Els Venjadors de Marvel i, ara, una de les pel · lícules més desitjades i inesperades de la història del cinema, que Lluc per cert no dirigirà i de la qual tampoc escriurà el guió
¿Bones o males notícies per als seguidors de Star Wars ? De moment, desconcert. La Xarxa, i sobretot Twitter , no van ser massa benèvols: la trilogia formada per L'amenaça fantasma, L'atac dels clons i la millor de les tres, La venjança dels Sith va deixar un sabor amarg . La primera ( La guerra de les galàxies, L'imperi contraataca i El retorn del Jedi ) queda massa lluny. I, sobretot, Internet carcajea pensant que ara Mickey, Donald, Goofy i Pluto són companys de treball de Darth Vader o Luke Skywalker.
A favor, és clar, la curiositat. Star Wars segueix generant un interès gairebé místic (dos bilions de resultats a Google), i la rumorologia s'ha disparat. Es diu, per exemple, que hi ha un esborrany de la nova entrega circulant per Hollywood , i que aprofundirà en l'ànima de Luke Skywalker després d'acabar amb Darth Vader i guiar el camí dels fills de Leia i Han Solo, els seus nebots.
Per parlar, fins es manté ja un apassionat debat sobre qui dirigirà la pel · lícula. El primer nom (ho suggereix, per exemple, Foxnews ) ha estat el de Spielberg : és amic de tota la vida de Lluc, ha col · laborat amb ell (tots dos van fabricar Indiana Jones , per exemple) i treballa mà a mà amb Kathleen Kennedy , triada per Lucas i Disney com directora de la refundada companyia . Molts cinèfils han suplicat que l'elegit sigui Christopher Nolan , que així podria reflotar una saga tan tocada com Batman , Peter Jackson o David Fincher . I els més atrevits llancen noms com els de Guillermo del Toro o Neill Blomkamp, ​​jove autor de la deliciosa District 9 .
El nou lliurament s'ubicarà després El retorn del Jedi , pel que és d'esperar que Luke Skywalker, Leia Organa i Han Solo tornaran a la pantalla . Emile Hirsch , Anton Yelchin , Liam Hemsworth i fins i tot Zac Efron han estat proposats a Internet per encarnar al primer. La segona podria ser Rooney Mara , Jennifer Lawrence o Lily Collins . Per Han Solo, els internautes aposten per dos actors contrastats i de moda: Ryan Gosling i James Franco . I vostès?
"Per a mi, és hora de lliurar Star Wars a una nova generació de cineastes ", va dir un ombrívol Lluc el dia que va vendre l'empresa per la qual va arriscar tot el 1971. "Sempre he cregut que em sobreviuria, i vaig pensar que era important establir la transició estant jo viu ", va afegir com qui parla d'un univers propi i real. ¿Què farà el Rei Lluc ara? Segons ell, donar els seus diners a causes benèfiques (relacionades, sobretot, amb educació i salut) i dedicar el seu temps a convèncer altres multimilionaris que segueixin el seu generós exemple. Veurem.
diumenge, 28 d’octubre del 2012

Cap de setmana d'esport.

El basket del diumenge:
                    trepidant partit entre AAEET i CB Valls.

El partit del dissabte:
                     L'equip del Veterans del Fornas 2012-13.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Qui entrevista a qui?

Entrevista de Monegal a Barberà a BTV. Fantastica! L'entrevista comença al minut 50:00.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Escola de futbol 2012-13.

Presentació dels equips de l'escola de futbol de Valls temporada 2012-13


                                          tots els equips
                                          joves promeses
dimarts, 9 d’octubre del 2012

Joseph Kittinger.


*Joseph William Kittinger II (nascut al juliol 27 de 1928 ) És Un antic aviador i un oficial de la Força Aèria dels Estats Units . És Famós per la seva  participació al Projecte Manhigh i el Projecte Excelsior i també per ser el primer home en creua en solitari el Oceà Atlàntic en globus de gas .

Projecte Excelsior

Com a capità, Kittinger va ser assignat als Laboratoris d'Investigació Mèdica Aeroespacial a la base aèria de Wright-Patterson en Dayton ( Ohio ). Per al Projecte Excelsior , com a part de la investigació de salts a grans altituds, va realitzar una sèrie de tres salts en paracaigudes , portant un vestit pressuritzat, des d'un globus d'heli amb una gòndola oberta.
El primer salt es va realitzar el novembre de 1959 des 23.287 m (76.400 peus). El salt gairebé acaba en tragèdia a causa de fallades en l'equip, el que li va causar la pèrdua de la consciència, però el paracaigudes automàtic li va salvar. Tres setmanes més tard va saltar de nou des 22.769 m (74.700 peus).
El 16 ago de 1960 , Kittinger va realitzar el seu últim salt des del Excelsior III a 31.300 m (102.800 peus). Durant una caiguda lliure de 4 minuts i 36 segons va aconseguir una velocitat màxima de 988 km / h abans d'obrir el seu paracaigudes a 5.500 m d'altitud. La pressurització del seu guant dret va fallar durant l'ascens, el que li va provocar una inflor. Kittinger va aconseguir els rècords de major ascens en globus, salt en paracaigudes de major altitud, caiguda lliure més llarga i més velocitat d'un home a l'atmosfera. [1]
Pels salts, Kittinger va rebre una condecoració de Fulla de Roure a la seva Creu de Vol Distingit i el premi Harmon Trophy per part del president Eisenhower .

*Extret de la WikipediA i traduit per Google.
dimecres, 4 de juliol del 2012

El CERN anuncia el descobriment d'una partícula que podria ser el bosó de Higgs.

*L'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) ha anunciat aquest dimecres el descobriment d'una partícula. A l'espera de precisar les seves característiques, tots els indicis apunten que es tracta de l'esperat bosó de Higgs, conegut com la 'Partícula de Déu'.De l'existència del bosó de Higgs depèn que la teoria actual que explica l'Univers visible-l'anomenat Model Estàndard-sigui correcta. I de les característiques d'aquesta partícula dependran les futures investigacions per comprendre l'Univers fosc, que no està explicat pel Model Estàndard."Tothom està molt entusiasmat no només pel descobriment de la partícula sinó també per les noves perspectives que obre per a la física", destaca Rolf Heuer, director general del CERN.Amb la seva enorme massa, el "Higgs"-com l'anomenen col · loquialment els físics-és una peça de caça major en el món de les partícules. L'estratègia per capturar-la consisteix a crear energies molt altes en un accelerador de partícules i esperar que l'energia es converteixi en matèria seguint la famosa equació d'Einstein E = mc2.Va ser precisament amb l'objectiu de capturar-que es va construir en un túnel subterrani al costat de Ginebra el Gran Colisionador d'Hadrons (LHC), l'accelerador de partícules més potent del món, on es fan xocar protons a una velocitat pròxima a la de la llum.Per descobrir una nova partícula, però, no n'hi ha prou amb crear-la. A més, és convenient observar-la. El problema d'observar el "Higgs" és que és una partícula efímera que es torna a transmutar en energia i en altres partícules abans que els físics puguin veure. Per això ha de deduir la seva existència a partir de les partícules que neixen d'ella. Ve a ser com identificar un fugitiu a partir de les petjades que ha deixat. Tot això amb la dificultat afegida que una mateixa empremta pot correspondre a diferents fugitius. És a dir, si neixen certes partícules després d'una col · lisió, potser són descendents d'un "Higgs" o bé d'alguna altra partícula.Afortunadament per als físics, la probabilitat que vinguin d'un "Higgs" o d'un altre fenomen no és la mateixa. Això els permet, amb un nombre suficient de col · lisions, deduir si han creat un "Higgs" o no. És una cosa semblant a deduir si un dau està trucat. Si tiren el dau una sola vegada, els serà impossible saber si està trucat o no. Si ho tiren deu vegades i els surt cinc vegades el mateix nombre, podran sospitar. I si ho tiren cent vegades i els surt 50 vegades el mateix nombre, podran afirmar que està trucat-o, més exactament, podran dir que hi ha una probabilitat molt alta de que ho estigui-.L'LHC compta amb dos detectors dissenyats especialment per veure si en les col · lisions s'observa algun fenomen que no sigui atribuïble a l'atzar. Un fenomen com un dau trucat o un bosó de Higgs.Els resultats presentats el desembre passat pels coordinadors dels detectors Atles i CMS ja feien sospitar que havien trobat una nova partícula. Però estaven en una situació similar a la de qui només ha tirat el dau deu vegades. Hi havia encara una probabilitat del voltant del 1% de que les observacions fossin degudes a l'atzar i no a l'existència d'un nou bosó. Per convenció entre físics de partícules, per proclamar un descobriment la probabilitat s'ha de reduir al voltant d'un entre un milió-el que, en l'argot del sector, es diu 5 sigmes-.Això explica l'ovació espontània que s'ha produït avui a les 9.38 del matí a l'auditori del CERN a Ginebra quan el coordinador de CMS, Joe Incandela, ha mostrat a la pantalla la seva primera transparència amb el símbol de cinc sigmes requadrat en vermell. I l'ovació que ha rebut una hora després Fabiola Gianotti, coordinadora d'Atles, quan ha anunciat els cinc sigmes del seu detector. "Són resultats preliminars", ha advertit Gianotti. Però "són molt consistents", sosté Incandela.Uns 6.000 investigadors de més de 40 països han treballat en els dos experiments. Des d'Espanya, han tingut un paper destacat en el detector Atlas l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) de Bellaterra, l'Institut de Física Corpuscular de València i la Universitat Autònoma de Madrid. En el detector CMS també ha fet contribucions importants la Universitat Autònoma de Madrid, així com l'Institut de Física de Cantàbria i el Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (Ciemat).Ni Atles ni CMS ha arribat encara a cinc sigmes per afirmar que la partícula que han descobert sigui el bosó de Higgs previst pel Model Estàndard. Amb les dades recollides fins ara, és probable que ho sigui i és possible que no.El "Higgs" és l'única peça que falta en el complex trencaclosques del Model Estàndard que els físics han estat construint en l'últim mig segle i que explica de manera satisfactòria l'Univers visible-que, però, només representa el 5% de l'Univers -. Que en l'actualitat ja no quedin bosons de Higgs-excepte en els budells de l'LHC i potser en algun altre lloc excepcional-, ja que tots es van transformar en energia en el primer segon de l'Univers, no els resta importància. Sense "Higgs", tot l'edifici del Model Estàndard es col · lapsaria, i amb ell la nostra comprensió del Univers visible.La nova partícula pot ser igualment important per comprendre l'Univers fosc, que representa el 96% de tota la matèria i energia de l'Univers, explica Enrique Fernández, de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE). Ho pot ser per comprendre el 23% de matèria fosca perquè el Higgs podria tenir partícules supersimètriques més massives, encara no descobertes, que aclareixin de què està formada aquesta enigmàtica matèria. I, "el més important", segons Fernández, pot ajudar a entendre el 72% d'energia fosca que està accelerant l'expansió de l'Univers, un fenomen per al qual els científics encara no tenen explicació.Però "us demano que tingueu paciència", ha demanat Fabiola Gianotti. "Estem entrant en l'era dels mesuraments del Higgs". Les dades recaptades fins ara indiquen que la nova partícula té una massa de prop de 126 GeV (Gigaelectronvolts), que equival a unes 135 vegades la massa del protó.Les dades addicionals que s'adquiriran en els pròxims mesos ajudaran a caracteritzar millor la nova partícula i possiblement aclariran si és "Higgs" del model estàndard o una criatura més exòtica. Rolf Heuer va anunciar ahir que el CERN ha decidit prolongar "dos o tres mesos" el funcionament de l'LHC per acumular més dades abans d'apagar el sistema el proper hivern. Després l'accelerador ha d'estar parat entre un any i mig i dos anys per augmentar la seva potència dels 8 TeV (teraelectronvolts) a 14 TeV. Amb aquesta potència addicional, podrà revelar a partir del 2015 les intimitats de la nova partícula. "El descobriment és només el principi", destaca Fabiola Gianotti. "Comprendre aquesta nova partícula ens dirà en quina direcció hem d'anar en el futur".


*Extret de la Vanguardia i traduit amb Google.