Confessions.

- He pecat. De fet jo... peco contínuament. Tinc molts desitjos carnals, enveja i cobdícia, gelosia i ràbia. Dic mentides sovint i tinc por molta por.
- I per què véns a mi, fill meu?
- No és vostè capellà?
- Sí, sóc capellà, però un capellà sense fe. Fa molt de temps que la vaig perdre.
- Y aleshores, què fa vostè aquí?
- Sóc part de l'engranatge, de la roda de l'església i de la societat. Lligat a una creença obsoleta.
- I... a on puc acudir jo, que puc fer?
- No ho sé. Jo també sóc víctima dels teus mateixos mals i només el vi sagrat em proporciona algun consol.
- Doncs si vol, podem anar a prendre'ns uns vins al Bar que hi ha al costat de l'església.
- Déu et beneeixi fill.
P.D. Inspirat en un article del Juanra.

Pont de Goi.

El Pont de Goi.

Una aranya al camí.

Posiblement una cigonya.

I més.

Escacs.

Li agrada els escacs. Les peces, amb les robustes torres, els esvelts alfils, els àgils cavalls, el subtil i eficaç peó, la majestuosa reina i el protegit rei. Blanques i negres. El tauler quadrat i les seves 32 caselles blanques i les seves 32 caselles negres. Els moviments tímids dels peons i la seva forma de matar, en diagonal. L'olor de la batalla. L'estratègia; defensa siciliana, obertures i atacs. El propi tacte de les peces en moure-les. La reflexió abans del moviment. Les taules. I això és el que és la seva vida; moviments calculats i reflexionats, instant a instant. Valorant els pros i els contres contínuament. Fins que sorgeix l'imprevist. Un moviment inesperat de la vida. Totes les peces col·locades a la perfecció i una jugada no esperada ho desmunta tot per complet. No hi ha temps de replegar-se. Davant del tauler de la vida i davant del seu contrincant, li toca moure. Una errada en aquest moviment és la perduda inexorable de la partida i potser de la pròpia vida. Moure per a taules pot ser la seva única salvació. Reflexiona. El temps s'acaba. Els moviments que estimava de les peces, ara, limiten. El color del tauler, confon. El tacte, irrita. Les caselles, pous immensos de desesperació. Sense un altre remei, mou, com per si arenes movedisses es tractés, i darrere seu, el seu contrincant. El primer peó ha caigut.

Secret Invasion.

En aquests dies, m'estic intentant de llegir uns còmics Marvel. És una saga anomenada Secret Invasion. La sèrie més o menys tracta de la invasió secreta del món a mans dels Skrull's. No està gens malament. Això em porta records de quan anàvem amb patalons curts i no tan curts.

Aquí teniu també una portada dels anys 70 de la saga La Guerra Kree - Skrull.

Passejada pels voltants d'Alcover.

Passejant amb la família per Alcover, entre altres coses, hem pogut veure aquestes preciositats.

I per aquí al mig hi ha una sargantana, la veieu?

Si voleu veure més fotos, aquí hi ha unes quantes més i las a fet la meva filla.