Una anàlisi revela que una petita part del genoma humà actual és ‘prestat’.

*Un pare neandertal i una mare sapiens. Aquest encreuament entre espècies era considerat fins ara una hipòtesi peregrina, però un estudi genètic ha confirmat per primera vegada que entre la nostra estirp i els nostres cosins germans en l’evolució hi va haver una hibridació fa uns 80.000 anys, just quan començaven les primeres migracions fora de l’Àfrica. Possiblement no va ser ni intensa ni gaire duradora, però sí que va existir i va deixar per a la posteritat una empremta indeleble.La hibridació és una de les principals conclusions de la primera seqüenciació genètica de l’ADN neandertal, una filigrana científica que ha estat possible gràcies a la troballa d’uns ossos de fa 40.000 anys que, de forma miraculosa, havien conservat ADN pràcticament intacte. D’acord amb l’anàlisi, entre l’1% i el 4% dels gens dels humans eurasiàtics són herència d’aquella primitiva hibridació. Són gens prestats pels neandertals. «Hi ha fragments sencers de cromosomes en els humans moderns no africans que són idèntics en els dels neandertals», explica a aquest diari un dels autors del treball, Carles Lalueza-Fox, de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC-UPF).

*Extret de el periodico.