Escacs.

Li agrada els escacs. Les peces, amb les robustes torres, els esvelts alfils, els àgils cavalls, el subtil i eficaç peó, la majestuosa reina i el protegit rei. Blanques i negres. El tauler quadrat i les seves 32 caselles blanques i les seves 32 caselles negres. Els moviments tímids dels peons i la seva forma de matar, en diagonal. L'olor de la batalla. L'estratègia; defensa siciliana, obertures i atacs. El propi tacte de les peces en moure-les. La reflexió abans del moviment. Les taules. I això és el que és la seva vida; moviments calculats i reflexionats, instant a instant. Valorant els pros i els contres contínuament. Fins que sorgeix l'imprevist. Un moviment inesperat de la vida. Totes les peces col·locades a la perfecció i una jugada no esperada ho desmunta tot per complet. No hi ha temps de replegar-se. Davant del tauler de la vida i davant del seu contrincant, li toca moure. Una errada en aquest moviment és la perduda inexorable de la partida i potser de la pròpia vida. Moure per a taules pot ser la seva única salvació. Reflexiona. El temps s'acaba. Els moviments que estimava de les peces, ara, limiten. El color del tauler, confon. El tacte, irrita. Les caselles, pous immensos de desesperació. Sense un altre remei, mou, com per si arenes movedisses es tractés, i darrere seu, el seu contrincant. El primer peó ha caigut.